Més de 256.000 metres quadrats de terrenys urbanitzables a Corbinstornaran a tenir la categoria de sòl rústic, vint anys després que la comissió d’Urbanisme de Lleida aprovés el projecte per construir-hi una urbanització de 199 xalets.

És un sector que s’estén als dos costats de la carretera C-12 a un quilòmetre i mig al sud del poble, a la zona coneguda com el Pla de Jibillí. No es va arribar a construir ni un sol habitatge i el projecte va quedar en escac després de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008. Ara l’ajuntament ha iniciat el procés per tornar aquesta superfície a la seua qualificació urbanística inicial.

Els terrenys urbanitzables sense desenvolupar abunden a Lleida. Tanmateix, no és freqüent que les administracions duguin a terme la llarga i confusa tramitació urbanística necessària per tornar aquests terrenys sense construccions a la seua qualificació original com a rústics. En el cas de Corbins, el consistori ho fa a petició dels propietaris, segons va explicar l’alcalde, Jordi Verdú.

Després de l’esclat de la bombolla immobiliària, els terrenys van canviar de mans. Els propietaris actuals són majoritàriament entitats bancàries i algun particular. L’alcalde va explicar que gran part dels terrenys han mantingut l’ús agrícola que tenien abans que els requalifiquessin com a urbanitzables el 2006. Tanmateix, la seua qualificació actual suposa que els amos hagin de pagar un impost de béns immobles (IBI) urbà, l’import del qual és molt superior al del sòl rústic.

“Hi ha qui es va interessar a quedar-se amb terrenys agrícoles de la zona, però ho va descartar al saber que hauria de pagar IBI urbà”, va detallar el primer edil. L’expedient per tornar a aquest sector la categoria de rústic argumenta que “el pas del temps ha posat de manifest la inviabilitat de desenvolupar-lo” i que “continua sent inviable d’acord amb els paràmetres actuals”.

Apunta que es va basar en “previsions de creixement desproporcionades en relació amb la població de Corbins” i que exigiria uns elevats costos d’urbanització “al crear un àmbit residencial desvinculat de la trama urbana existent”. La proposta de l’ajuntament reserva 14.000 metres quadrats per preservar un jaciment arqueològic a la zona.

“Hi ha sòl disponible annex al poble”, va apuntar Verdú, que es va mostrar partidari d’aquest model de creixement davant la construcció d’urbanitzacions aïllades. Donar continuïtat a la trama urbana ja existent suposa racionalitzar les inversions en serveis bàsics com l’enllumenat i la xarxa d’aigua i de clavegueram.