En els últims quatre anys s’han detectat 158 plantacions de marihuana que tenien la llum punxada a la xarxa elèctrica a les comarques de Lleida. L’any passat n’hi va haver 23, que van suposar un terç (32,9%) de tota l’energia defraudada a la província el 2025. Les connexions de l’any passat equivalien al consum anual de 1.614 llars.

Matinada del 21 d’abril. Uns 200 agents dels Mossos d’Esquadra participen en una marcorredada contra el narcotràfic de marihuana a la Mariola i a l’Horta, a Lleida, i a Seròs. L’operatiu se salda amb dotze detinguts, dels quals cinc ingressen a la presó. La investigació ha acreditat que la xarxa comptava amb una cúpula que s’encarregava de la presa de decisions estratègiques relatives a la selecció de les ubicacions on implantar els cultius i que feia de mitjancera en la compravenda d’armes de foc per defensar-se de narcoassalts.

Un dels delictes pels quals se segueix la causa és el de defraudació de fluid elèctric. És a dir, punxar la llum, que obeeix a l’elevada demanda d’electricitat que necessiten les denominades plantacions indoor (en interiors com magatzems i cases) per tenir il·luminació, ventilació i climatització. Aquestes connexions són, alhora, una via perquè els investigadors puguin detectar cultius.

En els últims quatre anys, s’han registrat 158 casos a Lleida, 23 dels quals l’any passat, que van representar un terç (32,9%) de tota l’energia defraudada el 2025: 5.649.722 kWh d’un total de 17.095.121 kWh, segons Endesa. Els casos del 2025 se sumen als 44 detectats el 2024, els 43 del 2023 i els 48 del 2022.

En aquests quatre anys, el conjunt del frau imputable a la marihuana ha estat el 47,7% de l’energia defraudada a la província: 28.790.409 kWh d’un total de 63.472.268. L’any que va suposar un percentatge més elevat va ser el 2023, quan de 13.330.142 kWh defraudats, 8.318.075 van correspondre a cultius de marihuana. És a dir, més de la meitat. A més, les 23 punxades de l’any passat equivalien al consum anual de 1.614 llars.

Endesa va detectar l’any passat un total 935 fraus elèctrics a la província, és a dir, gairebé tres per dia, com va publicar SEGRE el 5 de maig passat. Això implica un increment de prop del 64% en comparació amb l’any anterior. A nivell de Catalunya, hi va haver 24.347 expedients per connexions il·legals, dels quals 553 van ser per marihuana, que van suposar un terç de l’energia defraudada.

Desarticulat un entramat que facilitava el muntatge de cultius

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil van fer pública la setmana passada una investigació en la qual han desarticulat una suposada organització criminal a Tarragona i Granada que actuava sota una altra trama empresarial dedicada a la venda de productes per al cultiu casolà de marihuana. 

Tanmateix, en realitat subministrava el material necessari per a la instal·lació i el manteniment de plantacions de marihuana a gran escala. Les empreses investigades oferien un servei integral, subministrant tots els elements necessaris per a la instal·lació completa de cultius il·legals de marihuana com il·luminació, ventilació, sistemes de reg, fertilització i control ambiental. 

D’aquesta forma facilitaven la posada en marxa i manteniment de les plantacions il·legals. El capital de la comptabilitat paral·lela ascendia a 13 milions d’euros i blanquejaven els diners.

Demanen castigar les connexions a la xarxa elèctrica per traficar amb presó

Les fiscalies especialitzades en delictes de drogues valoren que les penes previstes al Codi Penal en relació amb la marihuana són “massa benèvoles”. En aquest sentit, el delegat de Lleida va apuntar que, si la partida és inferior als 10 quilos de pes net, la pena és d’un a tres anys, la qual cosa, tret que constin antecedents penals, implica que no s’ingressi a la presó, com va informar SEGRE l’octubre de l’any passat. 

A més, la Fiscalia Especial Antidroga defensa la introducció d’un subtipus agreujat en el delicte de defraudació elèctrica quan és per al cultiu de marihuana davant de l’“escandalós” increment de plantacions indoor. Considera que s’han d’introduir penes de presó pels danys que ocasionen, des de talls al subministrament elèctric fins a incendis. 

Actualment, el Codi Penal preveu pena de multa de 3 a 12 mesos si bé, en el cas de cultius, pot arribar fins als 18 mesos de presó i multes de 24 mesos. Porta aparellades indemnitzacions a les companyies per l’import defraudat reclamat per les empreses.