El cens d’autoprohibicions a l’accés en salons de jocs, casinos i bingos va marcar l’any passat un total de 600 inscripcions a les comarques lleidatanes. Són un 30,7% més que el 2022. Els experts alerten de l’auge del joc online, sobretot entre els més joves, i reclamen més regulació i informació especialitzada i accessible.

Els experts alerten que el joc online s’ha convertit en una de les addiccions més invisibles i esteses, per la qual cosa demanen més regulació i atenció de les persones afectades. Segons les últimes xifres de la Direcció General de Tributs i Joc, dependent del departament d’Economia, el 2025 hi havia un total de 600 persones inscrites en el registre d’autoprohibicions per accedir a salons de joc, casinos i sales de bingo a les comarques lleidatanes.

Aquesta xifra no ha deixat d’augmentar en els últims quatre anys i s’ha incrementat en un 30,7% respecte al 2022, quan eren 459. El 77% són homes, amb un total de 462 davant de 138 dones.

Per edats, 88 registrats al cens a finals del 2025 tenien menys de 30 anys, inclosos dos menors de 20 anys. En canvi, més del 35% són a partir dels 60 anys. Un total de 46 lleidatans en aquest cens superen els 79 anys. En el conjunt de Catalunya, el registre va tancar l’any passat amb 14.806 persones inscrites.

Des de la direcció general de Tributs i Joc remarquen que una mateixa persona pot sol·licitar diferents prohibicions segons la categoria de l’establiment. El temps mínim de durada obligatòria de la inscripció és d’un any, que es pot allargar fins a cinc. També es pot demanar l’accés al cens de prohibicions a nivell estatal.

Tanmateix, els experts alerten de l’increment del joc online, per al qual, assenyalen, es necessita una regulació més gran. Segons l’última Enquesta sobre Ús de Drogues en Ensenyaments Secundaris, la participació en jocs d’apostes entre l’alumnat continua augmentant i manté una marcada bretxa de gènere.

Un 17% dels estudiants van participar en jocs d’apostes presencials durant l’últim any, amb una prevalença molt més elevada entre els nois (24,5%) que entre les noies (10,2%). En el cas del joc en línia, un 12% dels estudiants hi van participar almenys una vegada, percentatge que s’eleva fins al 19,4% entre els nois i es redueix al 4,4% entre les noies. Les apostes esportives, els jocs de cartes amb diners i la ruleta són els jocs més freqüents.

“Creiem que no ens passarà i que controlem, però el joc enganxa”

L’Associació Catalana dels Jugadors d’Atzar en Rehabilitació (Acjar) de Lleida atenen al llarg de l’any a unes 25 persones per addicció al joc. L’entitat compta amb una àmplia trajectòria, ja que va començar a operar a la ciutat l’any 1992, i ha vist l’evolució en aquest tipus d’addicció. De les tradicionals escurabutxaques, que encara es perpetuen, ara afronten l’esclat del joc online, que “ha entrat amb força”.

Així ho assenyala Eva Mazas, treballadora social de l’entitat, que explica que atenen joves d’entre 21 i 25 anys per joc patològic a través d’internet. “Arriben amb problemes greus, com per exemple robatoris de diners”, assenyala. Per a Mazas, les autoprohibicions, que assegura que també poden fer-se als webs de joc, “són només una crossa per començar a caminar, perquè els jugadors saben com saltar-se aquestes limitacions”.

Sobre això, assegura que fins i tot les plataformes donen consells i informació sobre un joc responsable, però són insuficients perquè “internet ha obert un món de possibilitats i va més ràpid que la necessària regulació”.Respecte a l’atenció, afirma que costa fidelitzar aquest tipus d’usuaris, sobretot si són joves, i adverteix que la ludopatia és una malaltia i que la teràpia necessita “temps amb majúscules”.

Sobre això, assegura que “es tarda a reaccionar i es fa quan esclaten els problemes” i que “costa de reconèixer perquè associem aquesta addicció a una persona amb falta de control i que és irresponsable, i aquests prejudicis impedeixen que aquesta persona faci un pas endavant per demanar ajuda”.

Per a Mazas, és vital comptar amb més informació sobre el que suposa l’addicció al joc, els senyals d’alerta i els mecanismes d’ajuda al nostre abast. “Tendim a pensar que a nosaltres no ens passarà, però el joc enganxa”, adverteix.