El socialista Sebastià Noguero és des d’ahir el nou alcalde d’Almenar, complint el pacte de govern local firmat entre PSC i ERC en l’inici de mandat després de les eleccions municipals del 2023. Reemplaça a l’alcaldia la republicana Teresa Malla, que ha estat al capdavant del govern local durant 11 anys i 4 mesos. Malla no es presentarà als comicis del 2027, ja que encapçalarà la llista d’ERC Eduard Martí.

Noguero va destacar en el seu discurs la tasca feta durant aquests tres últims anys, que ha culminat en actuacions com la urbanització de la zona del nou Centre d’Assistència Primària (CAP), entre altres millores urbanístiques. El nou paer en cap va agrair “la dedicació i la maduresa política que han caracteritzat l’equip de govern i que s’ha fet efectiva demostrant el compromís adquirit a l’inici de la seua gestió”.

Noguero va indicar que altres projectes en què ambdós partits continuaran involucrats és la construcció d’un centre de dia públic, molt necessari a la localitat. És una inicitiva en la qual ja “hem començat a treballar”, va remarcar.

El ple del relleu hauria hagut de fer-se dies abans, però la marxa del secretari municipal el va suspendre. Ara el consistori compta amb un d’accidental que ha facilitat la Diputació de forma temporal fins que es pugui contractar un interí.

No obstant, Noguero va voler transmetre seguretat i tranquil·litat “perquè el nostre ajuntament compta amb treballadors professionals, un equip humà imprescindibe per tirar endavant el treball diari i donar continuïtat als projectes iniciats.

A banda d’Almenar també a Tarrés hi va haver un relleu a l’alcaldia el febrer d’aquest any. Edith Campmajó es va convertir en la primera alcaldessa del municipi arran de la dimissió del seu antecessor, Carles Móra. També Tornabous va proclamar alcaldessa Elisenda Torres el setembre amb la dimissió de David Vilaró per qüestions personals. El 2025 Elisabet Lizaso va ser substituïda per Pere Pedrol, també d’ERC. Lizaso portava 10 anys a l’alcaldia i va voler donar pas a altres membres de la llista. Hi ha hagut mocions de censura a Tàrrega, la Floresta, Ribera d’Onda i Puigverd de Lleida en aquest mandat.