Dissabte vinent, 30 de maig, se celebra el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple, una jornada de sensibilització i solidaritat amb els afectats per aquesta malaltia. A Lleida, aquest any coincideix a més amb el 25è aniversari de la posada en funcionament a la capital del Segrià del servei de neurorehabilitació de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) de Catalunya, convertit ja en un centre de referència d’atenció a afectats, pel qual passen unes 250 persones a l’any.

Per deixar constància d’aquests 25 anys, un grup de persones afectades, entre elles l’artista lleidatana Rous Laveda, van pintar ahir al matí una gran tela de record que, quan estigui acabada, penjaran en un espai destacat d’aquest servei de la fundació, situat a la segona planta del CAP Onze de Setembre.

Mònica Nieves, directora del centre Miquel Martí i Pol –la mort del poeta el 2003 va ser precisament a causa de l’esclerosi múltiple–, va recordar que “vam començar en un espai molt petit a l’hospital Arnau de Vilanova, amb tot just tres treballadors”.

El 2017 es van traslladar al CAP Onze de Setembre, “amb el doble d’espai i una dotació en tecnologia punta per a tota l’activitat de neurorehabilitació a Lleida, també per a persones afectades per ELA, dany cerebral, traumatismes cranioencefàlics, Parkinson...”.

En aquests 25 anys, el centre ha atès unes 950 persones amb esclerosi múltiple, la majoria dones (aproximadament, tres de cada quatre diagnosticats). “Apareixen nous fàrmacs, però amb els primers símptomes és molt important la neurorehabilitació”, va afegir Nieves.

“És una activitat fantàstica més per estimular-nos”

L’artista lleidatana Rous Laveda va assegurar que “pintar és una teràpia saludable boníssima, com la música o la literatura”. Per això estava encantada que la Fundació Esclerosi Múltiple li encarregués un quadre per celebrar el seu 25 aniversari a Lleida. Des de fa anys impartia tallers artístics, fins que fa dos anys li van diagnosticar un mengioma cerebral (el tipus més comú de tumor intracranial).

“Gràcies a la fundació m’he recuperat en un 80%”, va afirmar, destacant que pintar suposa una “teràpia emocional imprescindible”. L’artista es va envoltar d’aprenents de pintors, afectats en diversos graus. Com la Beatriu, una perruquera de Torres de Segre de 60 anys, afectada d’esclerosi múltiple “des que en tenia 37, soc la més veterana, fins i tot m’encarrego cada any d’organitzar el Mulla’t a les piscines del poble”.

“Les activitats de la fundació, com aquesta de la pintura, em van molt bé”, va destacar Beatriu. Al seu costat, la Conchi, d’Almenar, de 53 anys, en porta ja deu des que “un brot molt fort em va obligar a caminar en caminador o, per a distàncies més llargues, en cadira de rodes, perquè em canso”.

“Aquesta és una activitat fantàstica per estimular les mans i la cognitivitat”, va afegir. El Jose, un transportista de Lleida de 56 anys, va patir fa poc més de dos la malaltia de Huntington. “No havia pintat mai un quadre, només parets amb un rodet”, va reconèixer rient.