L’alça de preus s’ha convertit en la principal causa que almenys onze obres públiques hagin quedat desertesdes de començament d’any, una cosa que ha paralitzat una inversió pròxima als cinc milions d’euros.

Entre d’altres, han quedat deserts la redacció del projecte i l’execució de les obres d’ampliació i reforma de la comissaria dels Mossos a Vielha (2,11 milions d’euros), la construcció d’una passarel·la de vianants a Cellers (521.000 euros); la restauració ambiental de la cua del pantà de Borén (386.000 euros) o la reparació del túnel 5 i altres obres als túnels 3 i 4 de la línia de la Pobla (317.000 euros).

Són en total 4.967.964 euros, gairebé un milió al mes, paralitzats a l’espera d’una oferta millor. La xifra és equiparable a la de l’any passat: a Lleida hi va haver fins a 62 obres desertes per valor de 17.422.097 euros, segons dades de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya.

El 2025 van quedar en l’aire projectes com la residència pública de Pardinyes (4,86 milions); l’adequació de la cuina de la presó de Lleida, per 1,26 milions, o la zona recreativa i de bany d’Ogern, al Solsonès (513.000 euros).

Lluís Moreno Lasalle, president de la Cambra de Contractistes d’Obres, assenyala que després de la pandèmia de la covid la licitació d’obra pública ha passat de 1.000 a 4.000 milions a l’any a Catalunya, en bona mesura, pels projectes de renovació de Rodalies i el pla de carreteres 2 +1 de la Generalitat, a més d’inversions als ports de Barcelona i Tarragona i als d’equipaments sanitaris.

Tot i així, els fons Next Generation, que acaben entre aquest juny i el desembre, han influït en la licitació: entre 2021 i 2025 s’han licitat a Lleida obres per valor de 855 milions, dels quals 167 han procedit d’aquests ajuts (19,6%).

El triangle Lleida Balaguer-Tàrrega, nucli industrial de Catalunya

Lluís Moreno Lasalle, president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, va alertar que Lleida continua sent la germana pobra en la inversió pública a Catalunya, amb només un 5% de l’import de licitacions (davant el 75% de Barcelona, el 5% de Girona i el 15% de Tarragona) i va reivindicar el desenvolupament industrial del triangle inclòs entre Lleida, Balaguer i Tàrrega (amb prolongació a Cervera) com a eix industrial del conjunt de Catalunya.

Va reclamar també que es desencallin per a això obres clau com el polígon Torreblanca-Quatre Pilans i les autovies de Balaguer a Tàrrega i de Balaguer a Lleida (ara només està construït el tram de Vilanova de la Barca a Térmens). Aquest triangle industrial “ha de ser el futur de Catalunya”, va defensar Moreno, una cosa amb la qual coincideixen, va dir, la Cambra de Contractistes i la patronal Foment del Treball.