Obren la porta a donar ‘papers’ a part dels estrangers que han delinquit

15/07/2026

El Suprem afirma que no n’hi ha prou amb tenir antecedents i cal estudiar cada cas

El Tribunal Suprem ha obligat el Govern central a revisar si concedeix ‘papers’ a uns tres mil veïns de Lleida d’origen estranger que van cometre delictes el 2025. El tribunal diu que no es pot rebutjar la regularització sense més ni més i cal analitzar en cada cas la gravetat del delicte i si la no-concessió de ‘papers’ pot perjudicar fills o altres familiars.

“L’existència d’antecedents penals no pot operar com a causa automàtica de denegació” de les autoritzacions de residència i de treball per a ciutadans d’origen estranger, assenyala la Sala tercera del Tribunal Suprem en una sentència feta pública dilluns, en la qual avala el gruix de l’últim Reglament d’Estrangeria encara que fa algunes matisacions sobre aspectes nuclears entre les quals destaquen l’assenyalada.

Això obre la porta a mantenir, o a no denegar si els sol·liciten, els papers a una part de ciutadans d’origen estranger que són condemnats en un any com a autors de delictes a la demarcació de Lleida quan aquesta decisió pugui afectar els seus familiars. La xifra va superar l’any passat per primera vegada els tres milers.

El tribunal estableix que “l’autoritat competent està obligada a verificar si aquesta persona constitueix una amenaça real, actual i prou greu per a un interès fonamental de la societat”, la qual cosa l’obliga a ponderar diversos factors: la “naturalesa i gravetat dels delictes comesos, el temps transcorregut, la conducta ulterior de l’interessat, la solidesa dels vincles amb l’Estat membre i l’interès superior dels fills menors” que pugui tenir.

Aquesta posició jurídica obre la porta a entregar papers de residència a una part dels estrangers que al cap de l’any són condemnats pels jutjats Penals del Canyeret o per l’Audiència Provincial, o pel TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) i el mateix Suprem en els assumptes que arriben a ser recorreguts en cassació.

Des del 2013 s’ha produït un constant augment dels estrangers declarats culpables de delictes comesos a Lleida, la xifra dels quals ha anat dels 713 d’aquell any als 3.008 del passat, segons l’Estadística de Condemnats de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), l’última actualització de la qual es va conèixer ahir.

Això suposa que en aquell període s’han quadruplicat amb escreix després d’un augment de més del cinquanta per cent en un any. El creixement, amb una vall el 2020 per la interrupció de tota mena d’activitats que va comportar la pandèmia, és paral·lel al dels ciutadans locals, que en aquell mateix període ha passat de 1.271 a 1.790, en aquest cas amb un increment del 40,8%.

Més de la meitat dels delictes, 2.642 de 4.370 el 2025, el 60,4%, tres de cada cinc, són comesos per persones de nacionalitat espanyola. Del 39% restant, és a dir, dels 1.728 atribuïts a estrangers, una mica menys de la meitat (803) són comesos per ciutadans que procedeixen de països africans, seguits a molta distància dels comunitaris (354) i dels procedents d’Amèrica (418).

Aquesta font estadística, tanmateix, no ofereix desglossaments en funció dels tipus de delicte, la qual cosa impedeix traçar un perfil sobre el tipus de delinqüència que practiquen, sovint empesos per situacions de pobresa o exclusió, els ciutadans d’origen estranger que acaben traspassant aquest límit a la demarcació de Lleida.

El reglament, assenyala el Suprem, vulnera la normativa comunitària al no establir “un mecanisme de ponderació individualitzada per als supòsits en què la denegació afecti ciutadans espanyols el dret dels quals a la ciutadania de la Unió pugui veure’s compromès”, és a dir, a persones que han adquirit la nacionalitat.

I també quan “la denegació de residència al familiar pugui implicar la privació al ciutadà espanyol del gaudi efectiu dels seus drets de ciutadania de la Unió”, és a dir, quan aquesta decisió pugui tenir efectes secundaris en altres membres de la seua família.

“A partir d’ara, l’Administració haurà de realitzar una valoració individualitzada de cada cas quan estiguin en joc drets familiars especialment protegits o situacions relacionades amb la ciutadania europea”, van assenyalar fonts del Suprem.

Mariví Chacón