Només el 3% dels edificis residencials de Lleida són totalment accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda. Aquesta és la conclusió del primer baròmetre de l’accessibilitat elaborat per la Fundación Mutua de Propietarios, que situa Lleida al mateix nivell de Barcelona pel que fa a blocs accessibles (3%), darrere de Girona (4%) i davant de Tarragona (1%).

A nivell general, l’estudi destaca que el 70% dels edificis catalans no són accessibles des del carrer al portal i que, en un 48% dels casos, el motiu és un simple esglaó. A Lleida aquesta xifra està lleugerament per sota de la mitjana, el 67%, igual com Girona (66%), però el baròmetre també adverteix que els que compten amb rampa “és freqüent que no compleixi la funció, ja que un 40% no disposa de barana”.

Una vegada dins de l’edifici, els problemes d’accessibilitat no s’han acabat. I és que el 62% dels blocs de Lleida no tenen les zones comunes degudament adaptades, ja sigui perquè les portes no s’aguanten soles (47%) o tenen dificultats per obrir-se atès l’elevat pes (30%). D’altra banda, només el 42% dels porters automàtics estan a l’altura d’una persona amb cadira de rodes, mentre que el 60% de les bústies també són inaccessibles per a aquest col·lectiu.

Malgrat aquestes xifres, la percepció de l’accessibilitat a Lleida és relativament bona per part dels ciutadans. De fet, les persones sense dificultats de mobilitat situen Lleida amb la millor puntuació de les capitals catalanes (7,3), seguida de Tarragona (6,9), Barcelona (6,8) i Girona (6,5). Una classificació gairebé idèntica a la de les persones amb dificultats de mobilitat, que donen a Lleida la millor puntuació (6,2), seguida de Tarragona (5,3), Girona (5,1) i Barcelona (5).

Finalment, el baròmetre destaca que el 83% dels edificis residencials no han fet millores en els darrers dos anys i que el 58% no preveu fer-ho a curt termini, malgrat que la Generalitat va fixar el 2024 l’obligatorietat de fer obres per millorar l’accessibilitat als edificis residencials.

“La xifra que diu el baròmetre que només el 3% dels edificis són totalment accessibles és bastant real, però també és cert que n’hi ha alguns en els quals és impossible fer reformes”, reconeix el vocal d’accessibilitat i vicepresident de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (Aspid), Ton Montardit. “Els esglaons als portals són fàcils de suprimir, però després hi ha certes barreres arquitectòniques insalvables, com el fet de no tenir ascensor”, assenyala. “A Lleida fins ara no és una causa social l’accessibilitat als edificis residencials, però acabarà sent-ho i, com més petita o rural sigui la població, més problemes d’aquest tipus hi ha”, va concloure Montardit.

Campanya d’Aspid per eliminar les barreres en tots els àmbits

El grup d’Accessibilitat d’Aspid farà una campanya per generar consciència social sobre les barreres “en l’àmbit físic, comunicatiu, cognitiu i de mobilitat” que limiten els drets de les persones amb discapacitat. La iniciativa ha estat batejada com Drets sense Barreres i es difondrà per les xarxes socials. Els àmbits que tractarà la campanya són les barreres arquitectòniques en edificis públics o privats, facilitar la comprensió de documents tècnics o tràmits i la millora de l’accessibilitat en el transport públic.