Pot semblar imperceptible, però la petjada franquista encara perdura als carrers de les comarques lleidatanes. Segons el fons del Banc de la Memòria del Memorial Democràtic, encara hi ha mig centenar de símbols presents que no han estat intervinguts després de la mort de Franco. Fins i tot, a la capital del Segrià encara es poden trobar grafitis i plaques que enalteixen la figura del dictador. En total, el fons inclou 620 símbols a la província, dels quals 469, més del 75% del total, ja han estat retirats.

Dels que encara queda algun vestigi, la majoria són forjats ornamentals de portes d’accés a habitatges, amb un total de 15, i onze plaques d’habitatge. En aquest últim cas, estan exhibides majoritàriament a les façanes dels immobles amb l’emblema del jou i les fletxes, adoptat per la Falange i la dictadura franquista. També inclou la representació d’una casa i les sigles INV en al·lusió a l’Instituto Nacional de Vivienda. En el conjunt de Catalunya, aquests símbols representen el 78,2% dels que encara no han estat retirats, segons va informar l’ACN.

El cens indica que també perduren nou tombes i làpides amb al·lusions a “los caídos por Dios y por España”, amb un total de nou. També hi ha cinc gravats, relleus i inscripcions, quatre creus en homenatge també als “caídos por la patria” i quatre grafitis.

A Lleida ciutat, es conserven, segons el cens del Banc de la Memòria, 22 símbols franquistes. Entre aquests es troben grafitis, molt deteriorats i gairebé illegibles a l’edifici de la Catedral. Un amb l’efígie de Franco i un altre amb el lema “¡Una! ¡Grande! ¡Libre!”.

També s’enalteix la figura del dictador en un gravat a l’accés a la Catedral, en la qual encara pot llegir-se: “Realzada por la augusta presencia de Su Excelencia el Jefe de Estado, don Francisco Franco Bahamonde, y de su regia esposa, la Excelentísima Señora doña Carmen Polo de Franco, se efectuó con inmenso júbilo de la población y de la diócesis, el día 28 de septiembre de 1955, la solemne inauguración de esta santa iglesia, catedral destruida el día 25 de agosto de 1936 por las huestes de la revolución marxista, y restaurada por el Ministerio de la Gobernación a través del Organismo de Regiones Devastadas, siendo obispo de la diócesis el Excelentísimo y Reverendísimo Doctor don Aurelio del Pino Gómez.” També es conserven relleus del símbol del sindicat falangista Central Nacional Sindicalista, a les façanes de dos immobles al barri de Balàfia.

Mentrestant, altres símbols s’han reinterpretat per incloure totes les víctimes de la guerra i la repressió. Segons el cens del Memorial Democràtic, s’ha portat a terme en tretze emplaçaments a les comarques lleidatanes. Al cementiri de Lleida, en el monument de grans dimensions que forma l’entrada al departament de Sant Josep, on es troben les fosses comunes de les persones afusellades del bàndol nacional i republicà i de les víctimes dels bombardejos del 1937, es va incloure el 2005 la inscripció “Lleida, als afusellats 1936-1945”. A Tàrrega, es va esborrar el 2019 la inscripció commemorativa franquista de la creu de terme a la plaça Major.