ACTUALITAT
Més inserció laboral de titulats d’FP però les dones cobren menys
13/05/2025
Lleida va crear al març un 32% menys d’empreses, però van ser més grans
Els homes graduats d’FP de grau mitjà i superior a Catalunya tenen una inserció laboral directa més gran o continuïtat d’estudis de forma exclusiva que les dones, que compaginen més estudis i treball. Aquesta és una de les
conclusions de l’informe Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2024, elaborat per Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya a través d’enquestes a titulats el curs 2022 i 2023 efectuades entre sis i nou mesos després d’haver acabat els estudis.
En concret, indica que els homes tenen una inserció laboral directa del 35%, davant del 33,44% de les dones, mentre que un 23,50% d’aquestes compaginen estudis i treball davant del 17,30% dels homes.
A més, un 37,50% dels graduats van optar per continuar estudiant davant del 31,54% de les titulades. Aquesta bretxa per gènere es plasma també a nivell de salaris, ja que entre els graduats en cicles superiors el 33,34% d’homes superen els 1.500 euros mensuals nets, en comparació amb el 18,27 per cent de les dones.
En grau mitjà, els percentatges són del 21,56% i el 12,63%, respectivament. A més, l’índex d’homes que treballen a jornada completa és també molt superior al de dones, un 72,77% davant del 54,34%. L’estudi constata la “consolidació del creixement postpandèmia” de la inserció laboral dels graduats d’FP, amb un 54,4% global (56,7% en les dones i 52,3 per cent en els homes).
El 2021 va ser del 45,32%, del 52,05% el 2022 i el 2023, del 54,49%. Segons les dades de l’any passat, un 64,37% dels titulats en un grau mitjà tenen un contracte indefinit davant del 52,58% dels de grau mitjà. A nivell global, el 10,96 per cent dels enquestats buscaven feina; el 20,2% estudiaven i treballaven, el 34,24% només treballaven i el 34,6% continuaven estudiant.
A més, l’informe determina que tres de cada quatre dels titulats enquestats creuen que el cicle que han cursat ha estat útil per trobar feina i subratlla que la inserció a la Fformació Professional dual és més elevada, del 67,4%, mentre que la de l’alumnat que ha cursat el cicle amb el model de formació en centre de treball és del 48,3%. “L’FP dual és el gran antídot contra l’atur juvenil”, va assegurar el director general de Formació Professional, Ricard Coma.
Per la seua part, la consellera d’Educació, Esther Niubó, va afirmar que “la formació professional és clau per garantir un model de creixement econòmic més robust i una societat més justa, més preparada i amb més oportunitats per a tothom”.
Lleida va crear al març un 32% menys d’empreses, però van ser més grans
El nombre de societats mercantils creades al març a la província de Lleida va ser de 66, la qual cosa representa un descens del 32% respecte al març de fa un any, d’acord amb les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
No obstant, el capital subscrit a la constitució d’aquestes noves empreses es va incrementar considerablement, passant dels gairebé quatre milions desemborsats durant el mes de març de l’any passat als més de 13 registrats aquest, fet que indica que malgrat que s’han constituït menys firmes aquestes tenen una mida més gran.
Per la seua part, el nombre de societats dissoltes va augmentar un 60% interanual, fins a les 16, de les quals nou ho van fer voluntàriament, cinc per fusió i dos per altres motius. En el conjunt de Catalunya, la creació de noves empreses va baixar un 16,6% el tercer mes de l’any en taxa interanual amb un total de 1.847 societats mercantils constituïdes.
D’altra banda, Catalunya va ser el territori de l’Estat amb un major nombre de deutors concursats en el primer trimestre d’aquest any, concentrant-ne 4.000 dels 15.384 comptabilitzats a tot Espanya. Del total, 3.051 van ser presentats per persones físiques sense activitat empresarial.
conclusions de l’informe Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2024, elaborat per Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya a través d’enquestes a titulats el curs 2022 i 2023 efectuades entre sis i nou mesos després d’haver acabat els estudis.
En concret, indica que els homes tenen una inserció laboral directa del 35%, davant del 33,44% de les dones, mentre que un 23,50% d’aquestes compaginen estudis i treball davant del 17,30% dels homes.
A més, un 37,50% dels graduats van optar per continuar estudiant davant del 31,54% de les titulades. Aquesta bretxa per gènere es plasma també a nivell de salaris, ja que entre els graduats en cicles superiors el 33,34% d’homes superen els 1.500 euros mensuals nets, en comparació amb el 18,27 per cent de les dones.
En grau mitjà, els percentatges són del 21,56% i el 12,63%, respectivament. A més, l’índex d’homes que treballen a jornada completa és també molt superior al de dones, un 72,77% davant del 54,34%. L’estudi constata la “consolidació del creixement postpandèmia” de la inserció laboral dels graduats d’FP, amb un 54,4% global (56,7% en les dones i 52,3 per cent en els homes).
El 2021 va ser del 45,32%, del 52,05% el 2022 i el 2023, del 54,49%. Segons les dades de l’any passat, un 64,37% dels titulats en un grau mitjà tenen un contracte indefinit davant del 52,58% dels de grau mitjà. A nivell global, el 10,96 per cent dels enquestats buscaven feina; el 20,2% estudiaven i treballaven, el 34,24% només treballaven i el 34,6% continuaven estudiant.
A més, l’informe determina que tres de cada quatre dels titulats enquestats creuen que el cicle que han cursat ha estat útil per trobar feina i subratlla que la inserció a la Fformació Professional dual és més elevada, del 67,4%, mentre que la de l’alumnat que ha cursat el cicle amb el model de formació en centre de treball és del 48,3%. “L’FP dual és el gran antídot contra l’atur juvenil”, va assegurar el director general de Formació Professional, Ricard Coma.
Per la seua part, la consellera d’Educació, Esther Niubó, va afirmar que “la formació professional és clau per garantir un model de creixement econòmic més robust i una societat més justa, més preparada i amb més oportunitats per a tothom”.
Lleida va crear al març un 32% menys d’empreses, però van ser més grans
El nombre de societats mercantils creades al març a la província de Lleida va ser de 66, la qual cosa representa un descens del 32% respecte al març de fa un any, d’acord amb les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
No obstant, el capital subscrit a la constitució d’aquestes noves empreses es va incrementar considerablement, passant dels gairebé quatre milions desemborsats durant el mes de març de l’any passat als més de 13 registrats aquest, fet que indica que malgrat que s’han constituït menys firmes aquestes tenen una mida més gran.
Per la seua part, el nombre de societats dissoltes va augmentar un 60% interanual, fins a les 16, de les quals nou ho van fer voluntàriament, cinc per fusió i dos per altres motius. En el conjunt de Catalunya, la creació de noves empreses va baixar un 16,6% el tercer mes de l’any en taxa interanual amb un total de 1.847 societats mercantils constituïdes.
D’altra banda, Catalunya va ser el territori de l’Estat amb un major nombre de deutors concursats en el primer trimestre d’aquest any, concentrant-ne 4.000 dels 15.384 comptabilitzats a tot Espanya. Del total, 3.051 van ser presentats per persones físiques sense activitat empresarial.
Infolleida