Els lleidatans són estalviadors i previsors, com demostra el fet que més del 19% dels ciutadans tenen capital en plans de pensions individuals per poder comptar amb una millora quan es retirin i passin a cobrar una prestació pública. Així es desprèn del balanç fet públic ahir per l’Observatori Inverco. En concret, a la província hi ha un total de 87.992 comptes en aquest tipus de productes d’estalvi, la qual cosa implica el 19,2% del total de la població. Aquesta dada situa Lleida com la setena demarcació de l’Estat més previsora, darrere de Sòria (22%), Segòvia (21,3%), Terol (21,2%), Saragossa (20,6%), Osca (20,2%) i la Rioja (19,3%).

De mitjana, els lleidatans disposen d’un total de 16.049 euros en aquest tipus de productes. En aquest cas, la província se situa com la novena en el rànquing que lideren Navarra (19.535 €), Biscaia (17.286 €), Burgos (16.608€), Guipúscoa (16.494 €), Barcelona (16.410 €), Madrid (16.368 €), Saragossa (16.265 €) i Sòria (16.225 €). A Girona són 15.514 euros, mentre que a Tarragona es queden en 14.919.

Tipus d’estalvi

Per categories, més de sis de cada deu euros estalviats a Lleida en plans de pensions (63,5%) es van invertir en productes mixtos, un 20,7% en plans de renda variable l’any passat, mentre que el 14,4% de l’estalvi acumulat es concentra en renda fixa. En els últims cinc anys, a més, el pes de la renda variable pura ha crescut del 15,3% fins al 21,4 per cent.

L’estalvi acumulat en plans de pensions individuals pels lleidatans va superar els 1.412 milions d’euros, la qual cosa representa l’1,5% de tot l’Estat, molt per sobre del pes de l’economia de la província sobre el conjunt d’Espanya.

A l’Estat es va situar en els 96.331 milions d’euros, un nou màxim històric, després d’experimentar un creixement del 4,4% en tot aquest exercici, impulsat per la revalorització dels mercats financers.

En el conjunt de l’Estat, l’estalvi acumulat en plans de pensions individuals es va situar en el 5,7% del PIB al tancament de l’any 2025, una dècima menys que l’any anterior, com a conseqüència del major increment registrat pel PIB a preus de mercat.

En els últims sis anys, el patrimoni en aquests productes ha passat de 82.014 milions a 96.331 milions, la qual cosa implica un increment acumulat del 17,5 per cent.