Cugula: una herba paràsita que creix entre el blat i s’alimenta d’allò que s’hauria de convertir en fruit. Antigament també era un terme despectiu amb què es lamentava el naixement d’una nena en lloc de l’anhelat home.

Des de fa un parell d’anys, a més, dona títol a la novel·la d’Òscar Lalana, que passarà de les pàgines a un escenari sota la direcció de Guillem Mas. La producció va fer ahir un assaig obert a la seu de la companyia La Balma de Lleida i s’estrenarà el proper 19 de setembre.

El text, basada en fets reals, relata uns fets luctuosos ocorreguts el 1908 a Almacelles, quan la localitat vivia sota la influència del terratinent Ramon Montané. La protagonista és la Pilar, una jove serventa que va viure moltes i tràgiques vicissituds, entre les quals violència de gènere, que van marcar la seua vida.

La combinació entre un relat íntim i un context social repressiu va ser el que va portar Mas a adaptar la novel·la al teatre. “La història té una mica de tot”, explica el director, des de drames personals fins a un rerefons social i polític que, a Mas, li recorda els grans clàssics del teatre realista i converteix la narració en un material “idoni per ser transportat al teatre”.

La vigència

Tant Lalana com el director coincideixen en la necessitat de recuperar aquesta història i donar veu a una realitat que, malgrat el temps que ha passat, continua tenint vigència. La violència estructural i masclista, l’abús de poder o la lluita de classes són alguns dels temes de l’obra i, com subratlla l’escriptor, “encara que els fets ocorreguessin fa més de 120 anys, per desgràcia continuen sent plenament actuals”.

En l’adaptació, Mas ha optat per deixar la violència explícita fora de l’escenari, com ocorre amb el text original. “És un bonic paral·lelisme amb la novel·la, perquè quan la llegeixes, ets tu qui imagina el que succeeix”, assenyala el director. Sobre les taules, l’actriu Sofia Corominas assumeix el paper de la Pilar com “el repte interpretatiu” més gran de la seua trajectòria fins ara.

El personatge evoluciona des dels 18 anys i experimenta un recorregut marcat per una transformació profunda. La intèrpret afronta el personatge des d’una connexió amb una memòria històrica que no és abstracta, sinó el reflex d’uns fets que realment van ocórrer i que han commogut els lectors de Cugula.