ACTUALITAT
Lleida lidera el creixement de l’economia catalana amb un repunt del 3,4% el 2025
Onze comarques han creat ocupació | Les afiliacions als serveis dominen al territori
L’economia lleidatana es va mantenir l’any passat líder en creixement a Catalunya, segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2025, del Consell de Cambres de Catalunya. En concret, apunta que el Valor Afegit Brut de la demarcació es va incrementar en un 3,4%, quatre dècimes per sobre de la mitjana catalana. Expliquen aquest dinamisme, en part, per l’evolució favorable de la demanda interna i del mercat de treball.
Pel que fa a la marxa dels negocis, d’acord amb l’Enquesta de Clima Empresarial tots els sectors llancen un balanç positiu. Lleida torna a tenir en aquest aspecte un millor resultat que la mitjana catalana. La construcció registra el saldo –diferència entre el percentatge de respostes d’evolució a l’alça i a la baixa– més elevat, amb un 21,2% davant una mitjana del 13,8% en el conjunt de Catalunya.
L’any passat, l’afiliació a la Seguretat Social va créixer a la demarcació un 2,5%, però crida l’atenció que l’evolució és dispar si parlem d’assalariats (+3,2%) o d’autònoms (-0,6%). L’any passat es van firmar poc més de 148.000 contractes, la qual cosa suposa un repunt del 3,5%. Els temporals es van incrementar un 10,4%, mentre que els indefinits van disminuir un 2,4%.
Onze comarques van incrementar afiliats, mentre es van mantenir al Pallars Sobira i van disminuir lleugerament (-0,2%) a l’Alt Urgell. Els creixements van oscil·lar entre el 0,7% del Solsonès i el 3,5% de l’Alta Ribagorça. Les afiliacions als serveis són les més representatives en totes les comarques, excepte a la Segarra, on guanya la indústria. El seu pes oscil·la del 50,7% de les Garrigues al 88,6% de la Val d’Aran, amb la gran importància del seu sector turístic.
La indústria és el segon sector en nombre d’afiliacions. S’han reduït lleugerament a l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars Sobirà, i s’han mantingut estables a l’Alta Ribagorça, el Solsonès i la Val d’Aran. A les set comarques restants l’evolució ha oscil·lat entre el 2% de l’Urgell i el 7,6% del Pla d’Urgell. Les comarques amb més activitat industrial són la Segarra, el Pla d’Urgell, l’Urgell i les Garrigues.
L’afiliació a la construcció va pujar un 4,7%, malgrat que Alt Urgell, Alta Ribagorça i les Garrigues van registrar retrocessos. Els territoris amb més pes de l’ocupació agrària són les Garrigues (19%), la Noguera (15,3%) i el Solsonès (10,6%).
Vora 2.300 firmes exportadores, de les quals 887 són regulars
Un total de 2.293 empreses de Lleida van exportar l’any passat, de les quals 887 ho van fer de manera regular, almenys en els últims quatre exercicis. Més d’un centenar de firmes, en concret 108, van vendre l’any passat en altres països per import superior als 5 milions d’euros.
En relació amb el teixit empresarial, el nombre de comptes de cotització inscrits en la Seguretat Social l’últim any ha augmentat en tres de les tretze comarques lleidatanes: Segarra (2,9%), Garrigues (0,9%) i Pallars Jussà (0,4%). A la resta disminueixen entre el -0,1% de la Noguera i l’alt Urgell i el -3,4% de l’Alta Ribagorça.
El president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, va llançar un missatge optimista al presentar la Memòria i va defensar que “l’economia catalana avança a bon ritme”, però va alertar que s’ha de continuar avançant en assumptes com la formació, la indústria i la investigació.

