L’hospital Arnau de Vilanova podrà tractar els ictus més greus que necessiten una trombectomia mecànica també els caps de setmana, en horari diürn, a partir de principis de novembre. Des que es van començar a practicar aquestes operacions el 2019 i fins al juny passat, l’Arnau només tenia capacitat per fer-les de dilluns a divendres i de 9.00 a 14.00 hores, a causa de la falta de metges especialitzats.

Fora d’aquest horari, havia de derivar els pacients a la Vall d’Hebron de Barcelona, la qual cosa va causar un gran enrenou social i polític. El Govern va pactar amb els Comuns garantir el tractament ininterromput a Lleida en el seu últim acord pressupostari i va anunciar que la cobertura de les trombectomies s’ampliaria per fases.

A partir del juny va incrementar l’horari a 12 hores diàries entre setmana (de 8.00 a 20.00 hores), i a partir del novembre es podran fer també els dissabtes i diumenges. Els ictus més greus que succeeixin en horari nocturn es continuaran derivant a Barcelona, però el Govern preveu ampliar el servei a les 24 hores dels 365 dies de l’any a partir de finals del 2027.

L’ampliació és possible perquè diversos metges especialitzats del Vall d’Hebron s’han traslladat a l’Arnau, encara que continuen vinculats al seu equip de Barcelona. Així mateix, s’han afegit 4 llits a la unitat d’ictus de l’hospital lleidatà.

Salut va anunciar que l’Arnau podria practicar trombectomies els caps de setmana al setembre, però finalment serà dos mesos després. Fonts solvents van explicar que el departament va preferir ampliar el servei després de l’estiu, a l’estar condicionat per les vacances del personal. Així mateix, van considerar que la mesura està plenament justificada i ha quedat clara la necessitat, a causa de la quantitat de casos atesos en els últims mesos.

Segons dades del Govern, l’Arnau rep cada any entre 60 i 65 ictus greus que necessiten una trombectomia. La resta són uns 540 d’anuals, i ja els tractava des d’abans del 2019.

La consellera de Salut, Olga Pané, va assegurar que la derivació “no s’associa a pitjors resultats clínics alineats amb els estàndards”, ja que els pacients procedents de Lleida, Tarragona i Manresa que són derivats a Barcelona “presenten percentatges d’independència funcional lleugerament superiors als observats en altres territoris i una mortalitat escassament inferior o comparable”.