L’Estat deixa les Garrigues i el Segrià sense nous secretaris rurals

02/07/2026

L’última assignació de places del Govern n’atorga 10 per a tot Lleida | Alcaldes denuncien que fa anys que no tenen personal i cobreixen les places en precari

Alcaldes del Segrià i les Garrigues van denunciar ahir que la secretaria d’Estat de la Funció Pública va assignar dilluns passat a ajuntaments de Lleida després de les últimes oposicions només 10 secretaris rurals i cap als consistoris d’ambdós comarques que fa temps que denuncien les vacants, com són els casos de Maials, la Granja d’Escarp, Alfés, Llardecans o Sunyer, al Segrià.

Entre totes dos són de dos a tres desenes els consistoris sense secretari titular, mentre que en el conjunt de Lleida s’estima que hi ha al voltant de 200 places vacants, segons dades del col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers

La resolució del ministeri atorga plaça de secretari de tercera (municipis de menys de 5.001 habitants) a tres ajuntaments del Sobirà (Alt Àneu, Lladorre i Llavorsí); dos a l’Urgell (Castellserà i Verdú); dos a la Noguera (Cubells i Ponts) i un al Pla (Barbens), la Segarra (Ribera d’Ondara) i el Solsonès (Torà).

En canvi, no assigna cap secretari a municipis del Segrià i les Garrigues, Aran, Alt Urgell, Pallars Jussà i Alta Ribagorça. L’Estat atorga unes altres quatre places de secretaris de segona (consells o municipis majors) al Jussà, Almacelles, Guissona i Tremp i quatre d’interventors de classe segona al Pla, el Jussà, l’Alt Urgell i el Solsonès. A Catalunya són 40 i a l’Estat, 334.

L’alcalde de la Granja, Manel Solé, va ser una de les veus més crítiques amb la resolució del ministeri i va recordar que l’ajuntament que dirigeix compta ara amb una administrativa accidental i que “en dos anys i mig he tingut set secretaris interventors”. Aquesta situació porta en ocasions que el consistori hagi de contractar un lletrat per preparar els plens.

Solé va assegurar que al Segrià vuit persones han aprovat les oposicions a habilitats nacionals i tots “hauran d’anar-se’n fora” per exercir, el Pirineu, a Tarragona o a Aragó. Va afirmar que “han d’ocupar la plaça, a risc de perdre-la, i estar-hi dos anys o més”.

Fa temps que Impulsem, partit que representa, denuncia aquest dèficit: “Hi ha moltes situacions d’urgència en un ajuntament que actualment queden sense resoldre.” “És la pitjor oferta de destinacions” que s’ha publicat en anys, van criticar fonts coneixedores del procés. Els alcaldes afectats demanaran ara reunir-se amb la delegada de la Generalitat a Lleida, Núria Gil, per buscar una solució a la falta de personal habilitat.

Infolleida