L’esforç econòmic per pagar el lloguer a la ciutat de Lleida s’atansa al doble del d’una hipoteca

11/02/2026

L’arrendament mitjà a la ciutat s’emporta el 22% dels ingressos i el crèdit per la compra, un 13%, el valor més baix de les capitals de província. No obstant, ambdós estan en la banda baixa estatal

Fa anys que la bretxa entre els preus dels lloguers i les quotes hipotecàries s’eixampla a Lleida ciutat i, actualment, les famílies destinen prop del doble dels seus ingressos a pagar els primers que les segones. Així ho recull un estudi del portal Idealista que avalen fonts del sector immobiliari–, que indica que actualment els inquilins destinen el 22% dels seus ingressos per pagar un arrendament, mentre que els que han comprat pis necessiten el 13%, el percentatge més baix de totes les capitals de l’Estat juntament amb Melilla i Jaén. Quant als lloguers, Lleida és sisena per la cua empatada amb Lugo, Osca, Toledo, Sòria, Ourense, Conca i Terol.

Malgrat que la diferència entre arrendament i hipoteca és de 9 punts, Lleida és “l’excepció ” si es compara amb la resta de capitals catalanes, que tenen percentatges més elevats en les dos categories.

 

L’arrendament a la ciutat de Lleida, el més rendible de l’Estat

Lleida és la capital de l’Estat on resulta més rendible comprar un habitatge per posar-lo al mercat del lloguer. Segons dades d’Idealista, un arrendament a la ciutat generava un rèdit anual mitjà del 7,5% a finals del 2025, mentre que la mitjana estatal era del 6,7%. D’aquesta manera, Lleida està a dalt de tot del rànquing seguida de Múrcia i Huelva.

No obstant, el rèdit ha caigut de forma significativa els últims anys, ja que el 2020 era del 8,7%. Part d’aquesta caiguda es deu a les restriccions en els preus dels lloguers al ser zona tensionada, una qualificació que a Lleida tenen, a banda de les capitals de comarca, Alcarràs, Almacelles, Alpicat, Artesa de Segre, Ponts, Bellpuig, Bellver de Cerdanya, Linyola i Guissona. Des del sector immobiliari assenyalen que les limitacions de preus i “les incerteses” que genera la llei d’Habitatge català han comportat una reducció de l’oferta.

Infolleida