'Lérida' en senyals de carreteres de l'Estat a Osca, fins i tot en cartells nous

25/08/2026

Succeeix en trams de l’N-230, l’N-240 i l’N-II, en contra del que estableix la normativa estatal

El nom oficial de Lleida i l’antiga denominació de Lérida coexisteixen en els senyals de la xarxa de carreteres de l’Estat a Osca que indiquen el camí cap a la capital del Segrià. Això succeeix en trams oscencs de la carretera nacional N-230, l’N-240 i l’antiga N-II, sense que la substitució o el repintat dels cartells al llarg de més de quatre dècades hagi servit per abandonar el vell topònim i donar compliment a la normativa espanyola, que exigeix que la senyalització viària utilitzi el nom oficial de cada localitat. Lleida és des de l’any 1980 l’únic nom oficial de la ciutat, i també ho és de la província des del 1992, tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya.

Alguns cartells que indiquen com arribar a Lérida poden veure’s al costat de la calçada de l’N-230 al sud de Benavarri i en el tram entre aquesta localitat i el Pont de Montanyana. D’altres, en canvi, recullen la denominació oficial de la ciutat. Els primers no són més vells ni estan més deteriorats que els segons. De fet, anys enrere es van instal·lar senyals nous en el tram oscenc d’aquesta carretera nacional que encara no recollien el nom de Lleida

Aquesta actuació inclourà la reordenació d’accessos a la calçada, cosa que obligarà a una profunda renovació dels senyals de circulació (vegeu el desglossament).

Els senyals amb la paraula Lérida continuen sent visibles en alguns senyals de la carretera nacional N-240 a la Llitera i a l’N-II a la comarca del Baix Cinca.

En totes dos zones es dona la paradoxal circumstància de veure, a tot just uns quants metres, senyals que dirigeixen a Lérida per carretera i a Lleida per autovia.

L’ús del vell topònim no es limita tan sols a la xarxa de carreteres de l’Estat. També alguns rètols de la nova senyalística de l’ajuntament de Binèfar inclouen la paraula Lérida. Tampoc no és, precisament, una polèmica recent.

Anys enrere, l’ajuntament d’Almacelles va reclamar al Govern d’Aragó que canviés els cartells que indicaven el camí cap a Almacellas.En aquest cas, la solució va ser tan senzilla i barata com corregir els senyals erronis posant-hi a sobre un adhesiu en el qual figurava el nom correcte de la població.

Una reforma en profunditat

Els errors en els topònims de l’N-230 no es limiten a la capital del Segrià: Alfarràs apareix en algun cartell del tram oscenc com Alfarrás.

La solució pot arribar, encara que sigui a llarg termini, de la mà del projecte per dotar aquesta carretera d’un carril central per facilitar avançaments i adoptar el model denominat 2+1 entre el límit provincial amb Lleida i Sopeira.

Mariví Chacón