L’Audiència de Lleida ha dictat l’arxivament de la causa per un suposat delicte d’estafa a una feligresa contra el rector d’Alcarràs després de rebutjar el recurs presentat per la denunciant a la decisió del jutjat d’Instrucció 1 de Lledia, que ja va decretar el tancament provisional de la causa el març del 2025. En la interlocutòria, el tribunal assenyala que “no es presenten indicis suficients de la comissió de cap infracció penal”.

La feligresa, juntament amb el seu administrador, va denunciar el febrer del 2023 davant dels Mossos d’Esquadra que el sacerdot l’havia enganyat per fer diverses donacions de diners. Segons es diu a la interlocutòria, la denunciant va assenyalar que el capellà li havia explicat la difícil situació econòmica en la qual es trobava la seua família a Costa d’Ivori i que ella va decidir ajudar-lo econòmicament entregant-li diferents quantitats de diners i fent transferències bancàries al seu favor. 

La dona va dir que “va ser enganyada pel denunciat, qui va abusar de la seua confiança i la seua devoció religiosa”. L’administrador va indicar que existien transferències i retirades de diners que podien arribar als 70.000 euros.

Per la seua part, el religiós, representat per Marc Cervós, advocat de Cudós Consultors, va reconèixer en la declaració en seu judicial que havia percebut diferents quantitats de diners de la denunciant, tant en metàl·lic com a través de transferències bancàries. També va dir que li havia facilitat la seua targeta de crèdit i el número PIN perquè pogués retirar efectiu del caixer, tot i que va afirmar que va ser la dona qui es va oferir a ajudar-lo. Sobre això, l’Audiència de Lleida assenyala que la conducta de l’investigat, “fins i tot admetent que pot ser moralment reprotxable”, no reuneix la condició d’engany objectivament idoni o engany bastant per ser delicte. 

De les diligències practicades, afegeix la interlocutòria, es deriva que “efectivament i sens dubte, l’investigat buscava el seu propi benefici, per a la qual cosa no va dubtar a aprofitar-se de la seua condició de rector i la devoció religiosa de la denunciant, convencent-la perquè li entregués diferents i abundants sumes dineràries”.

Tanmateix, indica que més enllà de l’abús “èticament reprotxable”, la denunciant no descriu cap engany ni maquinació per obtenir aquest desplaçament patrimonial. “El fet que la denunciant, per les seues pròpies circumstàncies personals o influïda per les creences religioses, acceptés ajudar l’investigat, de cap manera converteix la conducta d’aquest en l’il·lícit penal d’estafa”, conclou.