L'ascensor social a Lleida mostra signes d'aturada després de quatre dècades de millora contínua en les rendes familiars, segons revela l'Atles d'Oportunitats 2.0 publicat a principis de 2025. Aquest estudi, elaborat pel Laboratori d'Oportunitats amb el suport de la Fundación Felipe González i l'Agència Tributària, demostra que la demarcació lleidatana ha experimentat una evolució clarament superior a les de Girona i Tarragona, i similar a la de Barcelona, però ara afronta nous reptes socials.
"La pobresa no només persisteix, sinó que es converteix en estructural i es fa invisible", adverteix Francesc López, secretari general de Càritas Diocesana de Lleida, qui exposa una dada preocupant: "El 70% de les llars que atenem té menors a càrrec, i aquests nens estan abocats a heretar la pobresa dels seus progenitors si no es trenquen els cercles de l'exclusió". Aquesta cronificació de la pobresa es reflecteix en indicadors alarmants, com l'augment del sensellarisme, que actualment afecta 230 persones a Lleida, segons l'ONG Arrels Sant Ignasi.
L'estudi revela que els nascuts a Lleida entre 1980 i 1986 a les llars que es trobaven en el percentil 20 de rendes (la cinquena part més pobra), es troben avui en el percentil 55,5, situant-se en el nucli de la classe mitjana. Els procedents del percentil 50, que ja pertanyien a la classe mitjana, han vist millorar la seva situació fins al percentil 59,3, mostrant una mobilitat social ascendent significativa durant aquestes quatre dècades.
La geografia de la mobilitat social
La demarcació de Lleida presenta tres grups territorials ben diferenciats pel que fa a la mobilitat social. Les comarques d'Alta Ribagorça, Alt Urgell i la Cerdanya mostren els resultats més discrets, amb una mobilitat insuficient per situar els nascuts en llars pobres dins la classe mitjana. Un segon grup de mobilitat intermèdia inclou la Segarra, el Pallars Sobirà, la Noguera i la Val d'Aran, on els procedents del percentil 20 han aconseguit situar-se entre els percentils 50 i 55. Finalment, el Solsonès, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Segrià i l'Urgell destaquen amb nivells superiors al percentil 55, tot i que els barris de Lleida ciutat es mouen entre el 51 i el 54.
"Resulta sorprenent, per encoratjador", assenyala Joan Ganau, professor de Geografia de la Universitat de Lleida. No obstant això, la millora emmascara l'assentament de nous grups en el percentil més baix. "Es pot inferir que tenim nous pobres. Els pares de la majoria dels qui estan avui al percentil 20 no estaven aquí als anys 80", indica, referint-se a l'elevada presència migrant en aquest grup. "L'ascensor social, que sí que va funcionar en la generació de l'EGB, no funciona ara", afegeix el geògraf.
El paper clau de l'educació
Lidón Gasull, directora d'aFFaC (Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya), destaca la influència determinant del nivell socioeconòmic familiar en l'èxit educatiu dels fills, base fonamental per al seu futur. "Cal actuar sobre el que crea les desigualtats al sistema educatiu", subratlla. A Catalunya, el 34% dels infants i adolescents es troba en risc de pobresa i exclusió social, una xifra que reflecteix la dimensió del problema.
Els pares de famílies vulnerables sovint no poden ajudar els seus fills amb les tasques escolars, ja sigui per manca de nivell acadèmic o perquè han de treballar més hores que els de famílies més benestants. A més, aquestes famílies tenen menys accés a reforç o activitats extraescolars de qualitat, el que perpetua les desigualtats. Gasull reclama "polítiques de família i contra la pobresa" per corregir aquesta situació i trencar el cercle de transmissió intergeneracional de la pobresa.
Solsona: exemple de dinamisme social
Solsona destaca com la capital de comarca amb més dinamisme quant a ascens en l'escala social i econòmica a les últimes quatre dècades a Lleida. Els nascuts en llars menys acabalades han assolit el percentil 59,7, més de quatre punts per sobre de la mitjana de la demarcació, mentre que els de classe mitjana han arribat al 62,07, amb un avantatge de gairebé dos punts. Juntament amb la Val d'Aran, és on menys cauen les antigues classes acabalades.
En contrast, la Seu d'Urgell i el Pont de Suert se situen entre les poblacions menys dinàmiques. La caiguda d'activitats informals com el contraban, juntament amb la decadència de sectors tradicionals com l'agricultura i la ramaderia extensives, ha impactat negativament en aquestes localitats. Els veïns procedents de les llars més pobres no han arribat al percentil 50 en cap d'elles (47,28 a la Seu i 45,13 al Pont). El Pirineu concentra, així, els índexs més baixos de dinamisme social de tota la demarcació.
