La festa celebrava aquest any el seu 30è aniversari i va reunir un miler de persones en un ambient més fred del que és habitual per a un mes de maig. Molts dels assistents, tanmateix, van témer arribar massa tard a la celebració per l’avaria de dos dels ascensors que permeten arribar fins a la Seu Vella: el de la plaça Sant Joan, i un dels dos que ascendeixen des del Canyeret, la qual cosa va provocar cues. Tanmateix, un d’aquests dos últims es va acabar arreglant, la qual cosa va accelerar l’arribada dels espectadors.

El primer escenari de la representació estava just després del Pont Llevadís, on es va poder veure el primer intercanvi d’estocades. Van vèncer els defensors de la Suda, que entre una lògica gresca van portar la festa fins a la Porta dels Apòstols.

Abans del duel final, tanmateix, hi va haver referències a les guerres “que s’estenen per tota la Terra” i a l’eclipsi que sumirà Lleida en les tenebres a l’agost. Fins i tot al president dels EUA, Donald Trump, es va colar en els prolegòmens de la batalla final. Una vegada cara a cara, els amants van mantenir en secret el seu romanç amb un intercanvi dialèctic firmat per l’escriptora, filòloga i divulgadora literària Joana-Alba Cercós. Com que cap dels dos no cedia, les espases van tornar a escena. Quan el soldat cristià va arrabassar el sabre al seu oponent es va desencadenar el triomf cristià, i el seu capità, interpretat per Jesús Masip, de la comparsa dels Pallaresos, va proclamar la reconquesta al crit de Per Lleida, sempre!

Quedava descobrir la sorpresa. La saïda, de nou a càrrec de Dolors Carulla, va preguntar sorpresa a Artau després del triomf si de veritat estava disposat a matar-la per recuperar Lleida. La resposta va ser rotunda: “Com t’he de matar si eres el meu únic consol quan estava a la presó mora?”, va respondre el comte mentre abraçava la seua estimada i deixava la rendició per als seus vassalls.

Va ser el colofó per a una festa que va començar al migdia amb la desfilada dels components més joves de les comparses i la presentació de bandes. Abans de la batalla, es va fer la tradicional desfilada des de la Porta del Lleó fins a la Paeria, que va permetre als Musa, Al·leridís i Banu-huds moros i els Anglesola, Urgellencs i Pallaresos cristians, lluir-se davant del públic.