La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa el procés per enderrocar les instal·lacions de l'antic aeròdrom d'Alfés, una infraestructura que va ser clausurada el 2015 després d'anys de litigis amb grups ecologistes. El pla especial urbanístic per a la recuperació ambiental de la Timoneda preveu l'eliminació completa de l'hangar, la torre de control i altres edificacions, amb l'objectiu de restaurar l'hàbitat natural d'aquesta zona estèpica de gran valor ecològic.

La proposta del Govern català contempla únicament la conservació de les fortificacions de la Guerra Civil, conegudes popularment com el Polvorí i catalogades com a bé cultural d'interès local (BCIL), així com diversos espais destinats a la divulgació de la memòria històrica. La resta d'elements seran eliminats per tal de recuperar l'ecosistema original, incloses les tanques perimetrals i totes les superfícies pavimentades que actualment deterioren el paisatge natural.

Tot i que inicialment s'havia considerat la possibilitat de mantenir l'actual torre de control com a punt d'observació d'aus, finalment aquesta opció ha estat descartada. En el seu lloc, el pla urbanístic proposa la construcció de dos miradors estratègicament situats: un a l'emplaçament que ara ocupa l'hangar i un altre proper a la zona del Polvorí. Segons la documentació del projecte, aquesta solució "minimitza l'impacte sobre la timoneda i, per tant, sobre les aus estepàries" alhora que proporciona "miradors òptims per observar les aus i el paisatge".

Una història marcada pel conflicte entre aviació i conservació

L'aeròdrom d'Alfés va ser construït durant la dècada dels anys 30, en plena Segona República, i va tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil espanyola, quan va funcionar com a base militar, primer sota control de l'Exèrcit republicà i posteriorment en mans de les forces franquistes. Als anys 50, la infraestructura va passar a ser gestionada per l'aeroclub local, que va mantenir l'activitat fins al seu tancament definitiu.

Ja en època democràtica, la Generalitat va projectar transformar aquestes instal·lacions en l'aeroport de Lleida, una iniciativa que, juntament amb l'activitat del Reial Aeri Club, va provocar una forta oposició per part de col·lectius ecologistes. Els conservacionistes consideraven que aquestes activitats resultaven perjudicials per a les aus que habiten la timoneda, un ecosistema únic a Catalunya.

Després d'un llarg procés judicial, el Tribunal Suprem va donar la raó als grups ecologistes l'any 2015, fet que va comportar el tancament definitiu de l'aeròdrom. Des d'aleshores, la vegetació ha anat guanyant terreny fins a fer desaparèixer l'antiga pista d'aterratge, mentre que els edificis han patit actes vandàlics i saquejos continuats. Amb l'execució d'aquest pla urbanístic, la Generalitat pretén completar la recuperació ambiental d'un espai natural de gran valor ecològic que forma part de la Xarxa Natura 2000.