La sequera meteorològica només ha estat declarada oficialment a la capçalera de la Ribagorçana, malgrat que la situació del pla de Lleida s’assembla bastant al que el diccionari defineix com “temps sec de llarga durada”: les dades de l’Aemet (Agència Estatal de Meteorologia) i del Meteocat (Servei Meteorològic de Catalunya) indiquen que a Lleida només s’ha recollit un litre d’aigua de pluja per metre quadrat en gairebé cent dies, del 13 de maig al 18 d’agost, mentre que a Mollerussa el registre de sequedat se situa en 0,4 l/m2 entre el 16 de maig i el 18 d’agost.

Aquestes escarides precipitacions van tenir lloc en unes dates en les quals amb prou feines van pal·liar la sequedat del sòl, el 6, el 8 i el 9 d’agost a Lleida i el 6, el 9, el 10 i el 15 a Mollerussa.

Aquesta escassetat de pluja, que només s’ha trencat amb episodis tempestuosos com el de Castelló de Farfanya, conviu amb unes temperatures inusualment altes, en les mínimes i en les màximes, que han disparat les necessitats dels vegetals, tant silvestres com agrícoles.

Així, el resum climàtic del mes de juliol que elabora l’Aemet ressenya com el nombre de nits tropicals (mínimes de 20º) ha passat en un any de 9 a 16 (la meitat de les del mes) en àrees del Prepirineu com Artesa de Segre mentre que a Lleida, que vivia la primera nit equatorial de la seua història amb 25,7º la matinada del 17 de juliol (n’hi va haver una altra amb 25,9º a la Pobla de Cérvoles a trenc d’alba del 8 de juliol), el termòmetre superava els 40º vuit vegades al mes i marcava una mai vista temperatura mitjana de 29,8º.

Llimiana, a gairebé 800 metres d’altitud, arribava als 42,3º el 7 de juliol i superava per una dècima la capital, mentre que la temperatura mitjana del mes passava de 28º a Tordera, el Soleràs, Artesa de Segre i Mollerussa. A la muntanya, la mitjana de les màximes se n’anava per sobre de 32º a Barruera, de 32,1º a Arties i de 33,1º a Esterri d’Àneu.

En aquest escenari, la demanda d’aigua dels sistemes de reg s’ha desbocat: supera els 3 hm3 diaris a la Noguera Ribagorçana i s’atansa a aquest ritme al Segre-Pallaresa.