S’imaginen què suposaria tenir vivint en uns llimbs jurídics, i sovint treballant en la clandestinitat, un volum de població com el que resideix a Mollerussa (15.763 habitants) o que pràcticament tripliqués els veïnats de Bellpuig (5.510) o d’Agramunt (5.653)? Això ocorria a la demarcació de Lleida fa almenys un any, segons ha revelat el procés extraordinari de regularització de migrants sense papers, el termini de presentació de sol·licituds del qual va concloure dimarts.

Segons va informar ahir la subdelegació del Govern central a Lleida, el nombre de peticions a la demarcació de Ponent ha estat de 15.492, xifra que duplica les previsions inicials. 

Aquesta previsió era en realitat una estimació de l’ocupació clandestina de la demarcació, el volum de la qual és la diferència entre el nombre d’estrangers afiliats a la Seguretat Social i el dels que declaren haver treballat segons l’EPA (Enquesta de Població Activa) de l’INE (Institut Nacional d’Estadística).

En aquest sentit, el càlcul apuntava a una bossa de prop de 7.500 estrangers que s’ocupen sense tenir papers a Lleida, malgrat que la xifra aflorada en el procés de regularització la duplica.

Això es deu a l’existència d’un efecte crida que ha augmentat l’arribada de migrants? Aquesta tesi no té sentit quan un dels requisits per accedir a la regularització era el de provar la residència en territori de l’Estat des d’abans de l’1 d’agost de l’any passat. Només a Lleida ciutat, les peticions de certificats d’empadronament es van atansar a les 4.000 al final del procés.

L’augment es deu a uns altres dos motius: la incapacitat de l’EPA per detectar l’abundant mà d’obra irregular del sector de les cures i la inclusió en el procés de regularització de membres de les famílies que, per motius culturals o d’un altre tipus, no treballen.

Per la seua part, Crespín va destacar que el procés de regularització “té una dimensió administrativa perquè regularitza la situació de moltes persones que ja convivien amb nosaltres, té també una dimensió social perquè afavoreix la cohesió social i la integració i, a més, té una dimensió econòmica perquè els habilita per treballar i dona resposta a una demanda dels sectors productius del país”. D’altra banda, ajuden “a sostenir el sistema de seguretat social”.

Més d’un milió de sol·licituds i 159.000 afiliats

El procés de regularització extraordinària de migrants ha sumat 159.097 nous afiliats a la Seguretat Social a 30 de juny, segons va anunciar ahir el ministeri d’Inclusió. En total es van registrar 1.174.978 sol·licituds, de les quals el 79,6% corresponen a l’arrelament i el 20,4% als que van sol·licitar protecció internacional. Així mateix, actualment hi ha 609.737 expedients en fase de tramitació.

“Ajuda a integrar els que ja conviuen amb nosaltres”

Sheriff Secka, Abu Kaira i Abubakare Camara són treballadors d’una explotació fructícola de paraguaians de Torrefarrera que han pogut acollir-se al procés de regularització i obtenir una autorització provisional de residència i treball durant un any.

Un permís que els permetrà poder treballar en qualsevol punt i sector del país durant aquest període. Ahir van ser visitats pel subdelegat del Govern central a Lleida, José Crespín, juntament amb el president del sindicat agrari Asaja, Pere Roqué, i l’arrendatari de la finca, Àngel Lladore.