El procés de regularització de migrants sense documentació està fent surar a Lleida una bossa del voltant de 10.000 persones sense papers, una xifra netament superior a les estimacions que se’n tenien. Les projeccions de població apunten a un declivi vegetatiu que només es veurà pal·liat per l’aportació dels nous lleidatans vinguts de fora.

El procés de regularització extraordinària de migrants sense papers, el termini de presentació de sol·licituds del qual finalitza aquesta mitjanit, ha fet aflorar una bossa de més de 10.000 residents d’origen estranger i sense papers a Lleida. L’habilitació d’aquest volum de treballadors potencials resulta clau per a un sistema productiu com el lleidatà, en què alguns dels sectors es queixen amb freqüència per la poca disponibilitat de mà d’obra, però també per al manteniment de l’Estat del benestar per la seua cotitzacions i tributacions, i per l’augment del consum, conforme es vagin ocupant.

De fet, les oficines de la Seguretat Social de Lleida porten tot aquest mes emetent NUSS (Número d’Usuari de la Seguretat Social) a un ritme de 250 diaris de dilluns a divendres, la qual cosa representa que més de 5.000 persones d’origen estranger l’han rebut al llarg d’aquest mes després d’obtenir l’autorització provisional de residència i treball una vegada que les seues sol·licituds de regularització han estat admeses a tràmit, a compte de la decisió final.

Aquesta situació administrativa els habilita per firmar contractes laborals com a assalariats i, segons el cas, establir-se com a treballadors autònoms, per compte propi.

Fonts de l’administració central van explicar que a començaments d’aquest mes es van superar a Lleida les 7.500 sol·licituds presentades, tant de manera presencial a les oficines de la Seguretat Social de Correus habilitades per a això a la capital com per mitjans telemàtics.

Si es té en compte que el procés va començar el passat 16 d’abril, i donant per fet que segons les fonts consultades el ritme s’ha mantingut pràcticament al llarg de tot el seu desenvolupament, el volum final de sol·licitants se situarà clarament per sobre de les 10.000 persones quan al llarg d’aquest dimarts es tanquin les finestretes, a la tarda les presencials i a mitjanit les virtuals.

En qualsevol cas, a aquestes 7.500 persones que fins a començaments de juny havien presentat documents per provar que l’1 d’agost de l’any passat ja residien al territori de l’Estat cal afegir-los els titulars de les 2.500 autoritzacions la tramitació de les quals es trobava estancada el 16 d’abril, i que han estat desencallades gràcies al pla de xoc a les oficines d’estrangeria. Aquest dispositiu ha permès regularitzar 47.595 migrants a Catalunya, més de dos terços dels quals a la província de Barcelona.

La magnitud de la bossa de migrants sense papers que viuen a la demarcació de Lleida sempre ha estat una incògnita, encara que des de la Generalitat es dona per fet que la bossa de treball submergit s’atansa als 7.500 treballadors.

És la xifra que surt d’aplicar el desfasament a l’alça del 16% que surt, tant en el conjunt de l’Estat com en Catalunya, quan els registres sobre ciutadans d’origen estranger afiliats a la Seguretat Social es comparen amb les estimacions de l’EPA (Enquesta de Població Activa) sobre els que han treballat al llarg de l’any.

La diferència entre la bossa de treball submergit i els aspirants a la regularització es troba en les famílies dels primers, que no sempre s’ocupen. El volum de certificats d’empadronament (3.667) i informes de vulnerabilitat (2.399) emesos per la Paeria de Lleida en les primeres cinc setmanes del procés ja apuntava a una xifra de sol·licitants superior a l’estimació de l’ocupació submergida.

Malgrat això, les projeccions apunten que la població de Lleida continua creixent per superar el mig milió d’habitants entorn del 2034 i per assolir els 518.000 el 2041. Com serà possible, això? Bàsicament, per l’aportació migratòria. Segons aquestes estimacions de l’INE, la demarcació iniciarà la cinquena dècada del segle amb una taxa de població estrangera del 36,6%: més de la tercera part dels lleidatans hauran nascut en altres estats, la qual cosa representa un creixement de més d’11 punts en quinze anys des del 25% actual.

Els càlculs del saldo migratori, que en aquest cas mesura la diferència entre les persones que surten de Lleida cap a altres països i les que arriben procedents de l’estranger, apunten a aportacions de més de 6.000 ciutadans per any al principi de la sèrie que s’aniran reduint fins a una altra de 2.500 al final. En aquells quinze anys, d’aquí al 2041, el nombre de lleidatans d’origen estranger passarà de 120.403 a 189.879, amb un augment de gairebé 70.000 persones i un increment del 57,7%.

Entre el 2026 i el 2041 l’envelliment de la població lleidatana s’intensificarà: l’edat mitjana passarà de tot just 44 anys a més de 46. La meitat de les dones tindran més de 48 anys i un de cada dos homes haurà complert els 45.