La província de Lleida necessitaria almenys vuit mil nous habitatges per solucionar el dèficit estructural d’oferta. Així ho conclou un estudi del director d’Economia Espanyola de CaixaBank Research, Oriol Aspachs, publicat dins de la Memòria Econòmica de Catalunya 2025, el document elaborat per les Cambres de Comerç que analitza la situació socioeconòmica catalana.

Al seu article, Aspachs destaca que hi ha un gran desequilibri entre la creació de llars i la producció d’habitatge nou en el conjunt de Catalunya. Com a mostra, detalla que des del 2021 s’han creat 206.000 llars i només s’han construït 64.000 nous habitatges, la qual cosa representa un dèficit de 142.000 habitatges a tot Catalunya.

La majoria d’aquest dèficit s’acumula a Barcelona (90.000), seguida de Tarragona (28.000), Girona (16.000) i Lleida (8.000). En el cas lleidatà destaca que, malgrat que la pressió és “més moderada” que en altres demarcacions, s’observa “una incorporació limitada d’habitatge nou en determinats municipis”.

L’estudi també destaca que en el pròxim lustre s’haurien d’acabar 3.300 habitatges cada any a Lleida per solucionar aquest dèficit. Una xifra que es troba molt lluny de la realitat actual, ja que el 2025 amb prou feines se’n van acabar mig miler. “La producció efectiva d’habitatge acabat ha quedat clarament per sota del que és necessari per absorbir aquest dèficit acumulat”, adverteix l’autor, la qual cosa també provoca un augment dels preus.

Pel que fa a les causes d’aquest dèficit estructural, Aspachs ho atribueix a cinc factors. Un és l’escassetat de terreny finalista a les zones amb més pressió residencial; un altre és la “lentitud administrativa” en els processos urbanístics i de concessió de llicències; després hi ha “la càrrega reguladora creixent, que ha incrementat els costos i terminis de les promocions”.

Un altre element clau és l’augment dels costos de producció, que provoca “tant un encariment dels materials com una escassetat de mà d’obra qualificada”. També atribueix aquest dèficit “als colls de botella”, com la dificultat per proveir àrees de serveis bàsics com l’electricitat, ja que “retarden l’execució de nous projectes i prolonguen aquest dèficit”.

Reduir el cost del sòl, clau per revertir aquesta situació

Reduir o eliminar les plusvàlues en la compravenda de sòl, condicionar polígons de terreny urbanitzable i donar més eines als ajuntaments per gestionar el dèficit d’habitatge. Aquestes són les recomanacions que proposa l’arquitecte urbanista Josep Maria Llop al seu article sobre l’habitatge a Lleida i que s’ha inclòs en la Memòria Econòmica de Catalunya 2025.

Llop hi destaca la falta d’habitatge social que té Lleida ciutat i indica que el 2025 es van formar 1.025 llars, però només es van construir 952 habitatges. Destaca que “en 20 anys s’haurien de construir o gestionar uns 157 habitatges cada any per a polítiques socials” i que per resoldre aquest dèficit serà necessari “combinar urbanisme i actors de la societat”.

Per tot això, Llop recomana reduir o eliminar la plusvàlua del sòl com una mesura “clau i estructural” per facilitar la construcció d’habitatge i la compra de terreny, ja que aquesta pot repercutir “entre un 18% i un 37%” en el cost dels habitatges. Per una altra banda, també proposa utilitzar fons públics per urbanitzar polígons per accelerar la construcció d’habitatge públic i privat.