La província de Lleida és especialista en la producció de fruita dolça i líder indiscutible a Catalunya però, malgrat això, és un cultiu que ha patit un retrocés significatiu en els últims anys. En concret, ha passat d’ocupar 36.136 hectàrees productives el 2017 a reduir-se a 28.617 l’any passat, segons l’últim informe del sector elaborat per la conselleria d’Agricultura.

Representa un descens del 20,80%. El sector fructícola lleidatà concentra el 83% de la superfície total destinada a Catalunya a aquest cultiu, que ocupa 34.278 hectàrees. Molt al darrere de Lleida se situa Girona, amb 2.628 hectàrees, en les quals predomina la pomera, i Tarragona és molt a prop d’aquesta xifra, amb 2.529, en aquest cas centrades en fruita de pinyol.

Mentre a les comarques de Girona s’aprecia estabilitat en les xifres, Tarragona ha perdut 1.420 hectàrees productives, en aquest cas des del 2019, la qual cosa implica un descens de gairebé un 36%. Darrere d’aquesta evolució a la baixa en superfície s’amaguen diferents problemes detectats al sector.

El primer, i que s’estén pràcticament a qualsevol activitat agrària, està lligat al difícil relleu generacional en bona part d’explotacions que, d’altra banda, cada vegada han de tenir més mida en nom de la rendibilitat. Així mateix, cal tenir en compte els problemes relacionats amb una meteorologia adversa en diverses campanyes, lligades en bona mesura al canvi climàtic, i que ha accelerat l’adeu d’agricultors en edat de jubilació.

A més, les crisis de preus sofertes en exercicis passats han suposat també un cert transvasament d’activitats, com productors de fruita dolça que s’han decantat per apostar pel cultiu de l’ametlla i, depenent de les zones, també per l’olivera. Quant a la producció de fruita, l’informe de la conselleria posa de manifest una caiguda del 23,22% l’any passat respecte al màxim assolit el 2017.

En concret, les finques de Ponent han passat de 878.547 tones a 674.492. En aquest cas cal tenir en compte que cada campanya és diferent de l’anterior i que la del 2025 va estar marcada pels efectes de les tempestes de pedra que van descarregar especialment a la primavera, amb la primera i especialment greu el 19 d’abril. Agroaseguro ha pagat per aquests danys en fruiters pràcticament 39 milions d’euros corresponents a 11.000 hectàrees de cultiu.

Les comarques del pla, les veritables especialistes

La conselleria d’Agricultura destaca que la superfície de fruita de llavor (poma i pera) es concentra majoritàriament al Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Baix Empordà. En el cas de la fruita de pinyol (préssec i nectarina fonamentalment) l’informe en destaca el Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Ribera d’Ebre.

El departament que dirigeix Òscar Ordeig analitza l’evolució del nombre d’explotacions catalanes de fruita dolça segons la DUN (declaració única agrària) a Catalunya, que ha registrat un descens del 18%, al passar de 8.051 el 2015 a les 6.599 l’any passat. El descens és molt més significatiu percentualment en les explotacions agràries prioritàries (EAP), ja que se situa en un 26,67%.

En aquest cas, es va iniciar el període amb 3.205, per passar a 3.279 un any després. El 2025, Agricultura té comptabilitzades 2.350 d’aquestes explotacions prioritàries que, entre altres requisits, han de tenir un agricultor professional al capdavant.

Quant a la superfície mitjana per explotació, les dades indiquen que hi ha hagut canvis a l’alça i frega les 6 hectàrees, en concret Agricultura la xifra en 5,99, davant el mínim de 5,53 registrat el 2020. L’evolució és un “indicatiu d’una lleugera tendència a la professionalització, tecnificació i augment de la competitivitat de les explotacions”, apunta Agricultura.