La Paeria ha elaborat un pla de prevenció d’incendis forestals de la ciutat en el qual estima que hi ha més de 500 hectàrees de bosc amb un risc alt o molt alt. Són en zones com la Mitjana, la Cerdera, la ribera del Segre i en els entorns de Raimat, Sucs i Alpicat, i proposa diverses mesures per reduir el perill de cara al futur.

Un total de 578,49 hectàrees forestals de Lleida ciutat tenen un risc alt o molt alt d’incendi i la Paeria ha elaborat un llistat d’actuacions per reduir el perill i prevenir futurs focs al terme municipal. Unes mesures que s’han recollit en el pla de prevenció d’incendis forestals de Lleida que va ser aprovat per la Generalitat el passat 7 de juliol, estarà vigent fins al desembre del 2032 i analitza l’estat actual de la superfície forestal de la ciutat i les seues zones de risc.

El pla assenyala que el municipi està classificat com a zona de “perill molt alt d’incendi forestal”, però que, a causa de la distribució de les seues zones forestals, que representen el 12 per cent de la superfície del municipi, i la discontinuïtat que generen els cultius agrícoles “dificulta la propagació de grans focs forestals, però no elimina el risc localitzat en determinades zones”.

En aquest sentit, el document estima que de les 1.440,22 hectàrees d’àrees forestals en risc, aproximadament el 40%, 578,49 hectàrees, estan en risc alt o molt alt d’incendis. Concretament, 174,55 hectàrees tindrien risc molt alt i es concentren en zones de Raimat, Alpicat, la Cerdera, Sucs, el parc de la Mitjana i la ribera del Segre i Alfés. Són zones de pinedes “amb una elevada càrrega de combustible i una gran propagació del foc”.

D’altra banda, les 403,94 hectàrees amb risc alt d’incendi estan també a la Mitjana, la ribera del Segre, Raimat i la Cerdera, així com determinades zones de la trama urbana que, en cas d’incendiar-se, “poden facilitar la propagació del foc a zones més vulnerables”.

El pla també recull que en els últims quinze anys hi ha hagut un total de tres incendis forestals que han calcinat més de 5 hectàrees i que n’han afectat un total de 120. Una xifra que contrasta amb les actuacions de petites dimensions de foc en vegetació en l’àmbit urbà, unes 235 cada any.

Tanmateix, el document adverteix que el canvi climàtic, l’augment de temperatures, l’allargament dels períodes de risc i la reducció de la humitat “fan preveure una evolució desfavorable de la perillositat” dels incendis. Per tot plegat, proposa diverses mesures per reduir el risc de futurs focs, el cost de les quals seria de 201.965,32 euros.

Aquestes serien millorar la xarxa viària forestal amb més manteniment i poda; adequar els punts de captació d’aigua i construir tres nous hidrants, dels quals un seria a la Cerdera; fer tasques de poda i tala en 145 hectàrees de vegetació per reduir el seu risc d’incendi; mantenir les franges perimetrals de protecció a habitatges, equipaments o infraestructures que estiguin a menys de 500 metres de superfície forestal; fer campanyes de sensibilització ciutadana; i fer un seguiment periòdic de les infraestructures antiincendis.

Paralitzada l’estassada de camins a l’Horta

L’ajuntament va ordenar la setmana passada paralitzar els treballs per a l’estassada de camins de l’Horta per l’alt risc d’incendis d’aquests dies, agreujat per l’onada de calor. Una restricció que el govern municipal va prendre després de l’avís dels Agents Rurals, el pla Alfa dels quals situava la ciutat en un perill “molt alt” d’incendis i, entre les mesures que recomanava per reduir riscos, hi ha el veto a utilitzar maquinària que pugui aixecar espurnes, ja que podrien provocar un incendi.

Per aquesta raó, els treballs d’estassada no es reprendran fins que així ho avalin els Agents Rurals. Sobre el pla de prevenció d’incendis forestals, la tinenta d’alcalde de Gestió de la Ciutat, Begoña Iglesias, va assenyalar que aquest document “permet ordenar les actuacions, establir prioritats i reforçar la coordinació entre els serveis municipals, els cossos d’emergències, els propietaris i les persones que viuen i treballen a l’Horta”.

Va destacar que “la prevenció no es pot limitar als mesos de més calor, hem de fer un treball continu tot l’any i per això avançarem en el manteniment de camins, la gestió de la vegetació, la millora dels accessos i la sensibilització”.

Iglesias va recordar que la ciutat compta amb més de 19.000 hectàrees de zones agrícoles i forestals “que formen part de la nostra identitat, paisatge i activitat econòmica” i preservar-los és protegir “un model econòmic i de vida singular i estratègic”.