Lleida collirà aquesta campanya uns 7,5 milions de quilos de poma pink lady, entre un 7 i un 8 per cent menys de les previsions inicials per les altes temperatures registrades aquesta primavera i estiu, que ha passat factura a les finques, com ha ocorregut amb altres fruites i varietats. La gerenta de Fruilar, Paquita Escoi, explica que la calor ha reduït en part els calibres i, per això, la producció és inferior en quilos.

Tanmateix, la qualitat gustativa i organolèptica és molt bona perquè, precisament, la calor eleva els nivells de sucres en la fruita, assenyala. Joan Carles Massot, productor de pink lady i líder de JARC, apunta que la recol·lecció va començar la setmana passada en les dates habituals i que els treballs s’allargaran tot el mes de novembre.

Massot defensa la necessitat d’increments del preu de la fruita per poder compensar els costos de producció, des del gasoil fins als fertilitzants. En aquesta línia, Escoi manifesta que s’aposta per un augment de preus al client d’entre un 10 i un 15%.

La pink lady es produeix sota el sistema de club, que controla des dels plançons fins a la producció amb estrictes condicions de qualitat i després la comercialització. A Espanya només hi ha dos comercialitzadores, la lleidatana Fruilar i Giropoma. A Lleida, agrupa uns 40 agricultors amb unes 170 hectàrees. La meitat de la seua producció es destina al mercat interior i la resta va a països europeus, especialment a Anglaterra i Alemanya.

En el conjunt d’Europa, també es preveia una reducció de producció d’un 7% aquesta campanya, però les últimes dades també apunten que la caiguda serà més gran, d’un 10%. La gerenta de Fruilar situa aquestes dades en el context del conjunt de la producció de poma. “Europa tindrà la tercera collita més baixa de pomes en els últims trenta anys”, va recordar.

Massot va recordar que a Europa hi ha en l’actualitat mig centenar de clubs de producció, però va manifestar que la de pink lady és la més consolidada. Per poder plantar, el club ha d’autoritzar-ho al productor, que s’ha d’integrar a més en un comercialitzador autoritzat. Les condicions de producció estan controlades també, mentre que l’agricultor, per la seua part, paga royalties per, entre altres coses, fer front a les despeses de promoció.