Júlia i Hugo van ser els noms més triats per les famílies de la demarcació de Lleida per als nadons nascuts l’any passat, segons les dades publicades ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Mentre que la província coincideix amb el conjunt de Catalunya a situar Júlia com el nom femení més popular, es desmarca en el cas dels nens, en què Hugo ocupa el primer lloc davant de Biel, líder en el conjunt del territori català.

A Catalunya, Júlia va recuperar el lideratge entre les nenes amb 449 nounades, desbancant Sofia, mentre que Biel es va convertir per primera vegada en el nom masculí més posat, davant de Nil i Marc. En canvi, a Ponent el rànquing masculí va estar encapçalat per Hugo, cosa que converteix la demarcació lleidatana en una de les poques que s’aparten de la tendència general.

L’evolució dels noms també posa de manifest el descens de la natalitat. Fa dos dècades, els noms que lideraven el rànquing superaven el miler de nounats a l’any, mentre que ara n’hi ha prou amb poc més de 400 per encapçalar la classificació femenina i menys de 400 per fer-ho en la masculina. Alhora, noms que van ser molt populars als anys noranta, com Laura, David, Daniel, Sergi o Jordi, han perdut pes.

El professor de la Universitat de Lleida i expert en onomàstica Albert Turull atribueix l’èxit de Júlia al fet que, malgrat tractar-se d’un nom d’origen romà i llarga tradició, “ha renovat la seua imatge” i avui es percep com a “nou, jove, fresc i modern”.

Segons la seua opinió, ocorre una cosa semblant amb altres noms com Martí, Biel, Nil o Marc, que han aconseguit mantenir-se entre els favorits durant anys al combinar tradició i modernitat. També apunta que la creixent presència de noms com Hugo o Mateo podria estar relacionada amb la immigració procedent de l’Amèrica Llatina.