Dissabte 13 de novembre del 2023. 8.30 hores. Un agent de la Guàrdia Urbana de Lleida fora de servei corre per la partida de Grenyana, a l’Horta. Escolta els crits d’auxili d’una dona en una furgoneta. Un home puja al vehicle i fuig molt de pressa. Instants després el policia es troba la dona tirada al camí i plorant. “M’ha violat, m’ha agredit i m’ha pres el mòbil. Això va ser el que em va dir”.

Aquest urbà va declarar ahir com a testimoni en el judici celebrat a l’Audiència de Lleida contra un home acusat de segrestar, violar i agredir una dona, per a qui la Fiscalia sol·licita una condemna de 24 anys i 8 mesos pels delictes de detenció il·legal, agressió sexual, lesions i robatori amb violència. L’acusat ho va negar i la seua advocada va demanar l’absolució.

L’investigat, en presó preventiva des d’aleshores, va ser detingut per una Unitat ARRO dels Mossos d’Esquadra. El sergent que el va detenir va explicar que “tenia rascades i la seua explicació no va ser convincent. Vaig anar a visionar les càmeres de seguretat de la Guàrdia Urbana, on sortia la furgoneta”. Un altre dels agents va dir que “fins i tot es va adormir quan érem allà”. Poc després, van localitzar la furgoneta.

La víctima, que va declarar per videoconferència, va dir que va veure que l’acusat la seguia a la sortida d’un local de lleure nocturn del carrer Teuleries. Juntament amb un altre home la van obligar a pujar a la furgoneta. El segon va acabar baixant. «Se saltava els semàfors en roig. Vaig obrir la porta per saltar però no vaig tenir coratge. Em va dir: “El que farem serà molt ràpid”».

També va explicar que la va agredir i que li cridava “puta” i “perra”. Sobre l’agressió sexual, va afirmar que “em va treure els pantalons curts i les calces i va intentar penetrar-me. Em tapava la boca”. Ahir va negar que l’home acabés consumant la violació, com sí que va dir davant dels Mossos, forenses i pèrits.

Sobre el canvi de versió respecte a la penetració, una de les tècniques va apuntar que habitualment “el relat més proper als fets sol ser el més fiable”, mentre que un altre especialista va indicar que podria tractar-se d’una manera d’evitar reviure els detalls més traumàtics, ja que sempre s’ha mostrat reticent a explicar-ho.

Per la seua part, la defensa va insistir en les suposades contradiccions de la denunciant i que no hi ha elements per condemnar el seu client. En l’últim torn de paraula, l’acusat es va declarar “seguríssim” de la seua innocència i va afirmar tenir “fe i confiança en la justícia”. El judici va quedar vist per a sentència.