ACTUALITAT
Història viva d'Almenar en imatges
28/05/2026
Gairebé 200 fotografies il·lustren el llibre ‘Almenar desaparegut’ | És obra de l’historiador local Josep Forns, l’activista cultural de 94 anys Josep González i la bibliotecària Anna Salvia
Mantenir viva la memòria d’Almenar i explicar els fets més rellevants del segle XX és l’objectiu del llibre publicat per l’historiador Josep Forns; l’activista cultural, col·leccionista de fotografies i director de teatre amateur de 94 anys Josep González Casiñé, i la directora de la biblioteca de la localitat, Anna Salvia.
A través de gairebé 200 fotos, explica el passat més pròxim de la localitat, destacant especialment l’evolució i els canvis socials i econòmics i la convivència del veïnat, va explicar Forns. “Hem volgut preservar la memòria col·lectiva i valorar el patrimoni humà que continua sent part essencial de la identitat del poble”, va assenyalar.
Amb el títol Almenar desaparegut, el llibre destaca el que va suposar l’arribada de l’aigua de l’Aragó i Catalunya a zones de secà dels plans: va propiciar el canvi en els cultius fins a l’aparició de les finques de fruiters, l’establiment de noves famílies, moltes de les quals procedents de l’Urgell, l’aparició de la maquinària agrícola i l’expansió de torres disseminades respecte al sector primari.
També rememora els canvis urbanístics, des de la construcció de l’actual N-230 que travessa el poble fins a l’aparició dels barris, així com la construcció de la característica torre del campanar. Va culminar amb el penell de l’àngel, símbol i distintiu del poble, col·locat el 1983 davant de l’expectació veïnal.
Els canvis en la mentalitat també es reflecteixen amb l’arribada dels anys seixanta i l’obertura a noves modes com la minifaldilla i activitats protagonitzades per dones que van culminar amb la creació d’un equip de futbol femení el 1968. Una de les seues integrants, Dolors Giralt, explica que “vam durar poc i no vam guanyar cap partit, però va ser una manera d’experimentar com avançaven els temps i de la unió entre les joves per a l’emancipació”.
Giralt, que ara té 74 anys, va ser també bombera voluntària. Segons Forns, “hem intentat redescobrir el poble perquè sigui un referent per a les noves generacions”.
A través de gairebé 200 fotos, explica el passat més pròxim de la localitat, destacant especialment l’evolució i els canvis socials i econòmics i la convivència del veïnat, va explicar Forns. “Hem volgut preservar la memòria col·lectiva i valorar el patrimoni humà que continua sent part essencial de la identitat del poble”, va assenyalar.
Amb el títol Almenar desaparegut, el llibre destaca el que va suposar l’arribada de l’aigua de l’Aragó i Catalunya a zones de secà dels plans: va propiciar el canvi en els cultius fins a l’aparició de les finques de fruiters, l’establiment de noves famílies, moltes de les quals procedents de l’Urgell, l’aparició de la maquinària agrícola i l’expansió de torres disseminades respecte al sector primari.
També rememora els canvis urbanístics, des de la construcció de l’actual N-230 que travessa el poble fins a l’aparició dels barris, així com la construcció de la característica torre del campanar. Va culminar amb el penell de l’àngel, símbol i distintiu del poble, col·locat el 1983 davant de l’expectació veïnal.
Els canvis en la mentalitat també es reflecteixen amb l’arribada dels anys seixanta i l’obertura a noves modes com la minifaldilla i activitats protagonitzades per dones que van culminar amb la creació d’un equip de futbol femení el 1968. Una de les seues integrants, Dolors Giralt, explica que “vam durar poc i no vam guanyar cap partit, però va ser una manera d’experimentar com avançaven els temps i de la unió entre les joves per a l’emancipació”.
Giralt, que ara té 74 anys, va ser també bombera voluntària. Segons Forns, “hem intentat redescobrir el poble perquè sigui un referent per a les noves generacions”.
Infolleida