Tot són matemàtiques? Gairebé. El matemàtic lleidatà Ferran Montardit (1975) va demostrar ahir en l’Institut d’Estudis Ilerdencs com es pot passejar per Lleida amb ulleres de geometria, aritmètica i estadística per demostrar la presència d’aquestes disciplines en múltiples aspectes de la vida quotidiana i com ens ajuden a interpretar el món que ens envolta.

Professor de Secundària, divulgador científic i col·laborador de la revista dominical Lectura de SEGRE, Montardit va impartir la segona sessió del cicle de ciència de tardor de l’IEI, en un acte que va presentar Ferran Perdrix, membre de la secció de Ciència de la institució.

En una xarrada al més lúdica possible, el matemàtic va revelar per què les tapes de claveguera són redones i no quadrades (“al treure-la, podria caure dins mentre que la redona no passa per l’obertura”) o es va interrogar per què uns esglaons d’escala cansen més de pujar que d’altres. De fet, va revelar que es va dedicar a mesurar escales públiques de Lleida seguint la llei de l’arquitecte i matemàtic del XVII François Blondel: “Els esglaons del flam de la plaça Sant Joan són els més incòmodes de la ciutat; en canvi, els de la Costa del Jan, amb un angle geomètric de 30º, són gairebé perfectes”. 

També va explicar a través d’un recent estudi matemàtic la millor estratègia per aparcar (“la definida com prudent: estacionar a prop de la nostra destinació però a la primera plaça que trobem”), un mètode que s’utilitza, per exemple, a l’hora de registrar dades en un disc dur. Durant la xarrada fins i tot va relacionar art i matemàtiques amb el teorema de l’observador, el punt de fuga i la idea de perspectiva en un quadre.