Fins a 105 ajuntaments de Lleida (prop del 50%) han hagut de presentar un pla economicofinancer al qual han de cenyir la seua activitat durant l’exercici en curs i el següent per haver incomplert les regles de la despesa de l’Estat, imposades des de la llei d’Estabilitat Pressupostària del 2012.

En algun cas, han hagut de fer-ho en més d’una ocasió, fins i tot en tres i en quatre. Així es desprèn de les dades obtingudes des de l’Observatori de les Finances Locals de l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM), que ha alertat en reiterades ocasions que l’obligatorietat de recórrer a un pla economicofinancer minva la llibertat d’operació de nombrosos alcaldes.

Un dels afectats és el de la Baronia de Rialb, l’ajuntament del qual ha hagut d’elaborar fins a tres plans economicofinancers (2018, 2020 i 2025) per complir els criteris d’estabilitat. L’alcalde, Antoni Reig, va lamentar ahir que l’administració local “és la més castigada” per la llei d’estabilitat pressupostària “amb limitacions que el mateix Estat no segueix”, va afirmar. “Tenim romanents que no podem gastar i hi ha subvencions a què hem hagut de renunciar per no poder anar al crèdit per pagar la part del projecte que correspon a l’ajuntament”, va asseverar.

L’alcalde de Guixers, Jordi Selga, l’ajuntament del qual ha aprovat dos plans economicofinancers, el 2019 i el 2025, va atribuir les regles de la despesa a “una mala gestió, i no precisament per part dels ajuntaments”. L’últim pla de sanejament es va deure a l’incompliment de la regla de la despesa que va consistir a sobrepassar l’equivalent al pressupost més l’IPC de l’any, “i allà ho tens. És una injustícia”. “Si, com aquest any, has d’invertir a arreglar camins per les tempestes, vas malament.”

Vora 30 consistoris incompleixen la llei més d’una vegada

Dels 105 ajuntaments que s’han vist obligats a aprovar un pla economicofinancer en alguna ocasió des del 2012, un total de vint-i-un ho han hagut de fer en dos ocasions; sis ajuntaments més (Almatret, la Baronia de Rialb, Soses, Talavera, Tàrrega i Térmens) ho han fet tres vegades i Torà, segons l’observatori de l’ACM, fins a quatre.

També les quatre diputacions tenen un o més plans economicofinancers. En el cas de la de Lleida, el seu és recent i es deu al fet que el 2024 va desencallar nombroses inversions i va gastar més enllà del límit del pressupost actualitzat amb la inflació ja que tenia nombroses factures pendents de pagament. En canvi, són 126 ajuntaments, més de la meitat, els que no han presentat cap pla financer. Per la seua banda, l’ACM considera que les regles fiscals són més restrictives amb l’administració local que amb l’autonòmica o l’estatal.