Els projectes de dos grans centrals de biogàs que han xocat amb oposició al Segrià i la Segarra han patit sengles revessos en la tramitació davant de la Generalitat. La planta que el grup Ence promou a Almacelles i la que projecta el grup espanyol Greening entre Cervera i els Plans de Sió han quedat en suspens davant de la comissió d’Urbanisme de Lleida, ambdós en el tràmit d’aprovació inicial.

La primera preveu tractar 194.830 tones a l’anyde dejeccions ramaderes i altres residus orgànics, i la segona, 142.072. Veïns del Canós, als Plans de Sió, s’han mobilitzat contra la planta de biogàs entre aquest municipi i Cervera i han organitzat actes de protesta.

A Almacelles, l’ajuntament ha presentat al·legacions contra el projecte d’Ence a l’apreciar deficiències en àmbits com les emissions i les olors, així com l’absència d’un estudi de mobilitat dels camions que proveiran de residus al complex. Després de la suspensió d’ambdós expedients per part d’Urbanisme, els promotors poden corregir els seus projectes o recórrer la decisió de la comissió.

També es troben en suspens dos instal·lacions més per al tractament de purins: una planta de biogàs prevista a Seròs amb capacitat per a 164.469 tones de dejeccions a l’any i una instal·lació de compostatge a Puiggròs promoguda pel grup Nufri per tractar 42.000 tones anuals.

Aquestes quatre instal·lacions sumen més de mig miler de tones de residus a l’any i formen part de les 29 instal·lacions de tractament de rebutjos que es troben en diferents estadis de tramitació davant d’Urbanisme.

Tretze són plantes de biogàs, entre les quals destaca la que el grup danès CIP promou a la Sentiu de Sió. És la més gran prevista al sud d’Europa, amb capacitat per rebre 500.000 tones de dejeccions a l’any, i ha completat el procés d’autorització davant de la Generalitat.

A banda dels projectes sobre la taula d’Urbanisme per tractar residus a Lleida, existeixen almenys mitja dotzena en els primers passos de tramitació ambiental davant de la Generalitat i presentats davant d’ajuntaments.

Entre aquests hi ha més plantes de biogàs i una nova versió de l’antic projecte de l’abocador de residus industrials de Seròs. Tindria capacitat per a 260.000 tones a l’any, per bé que no hi ha hagut avenços sobre aquest últim en gairebé tres anys.

L’entitat calcula l’excedent de purins a Ponent en unes 300.000 tones a l’any, tot just el 10% de la capacitat de les plantes previstes, que poden tractar també llots de depuradora i rebutjos d’escorxadors. Considera que el trànsit de camions entre granges i aquestes instal·lacions poden suposar “risc sanitari” en un moment d’alerta per pesta porcina africana i dermatosi nodular.

Demanen moratòria i planificar el desplegament d’aquesta tecnologia

La plataforma Pobles Vius, crítica amb les grans centrals de biogàs, va reclamar ahir a la Generalitat que deixi de subvencionar-les, que dicti una moratòria per suspendre’n l’autorització i planifiqui on instal·lar-les. L’entitat va fer aquestes declaracions al Parlament, després de presentar als partits un informe d’elaboració pròpia sobre la “bombolla especulativa” del biogàs.