Un total de 1.130 lleidatans estan a la llista d’accés a una plaça residencial per a la tercera edat. Una xifra que no deixa d’augmentar davant del procés d’envelliment de la població i mentre la Generalitat està en vies d’obrir més centres.

Segons les dades aportades a SEGRE per la conselleria de Drets Socials, del total de persones que esperaven per poder accedir a una residència, 707 no han renunciat mai a una plaça i 423 ho han fet una o més vegades (fins a un total de 23).

Per comarques, el Segrià és la que concentra més persones en aquesta llista, amb 636, i també registra el major temps de retard, amb una mitjana de 559 dies. En nombre de persones en espera, el segueix l’Urgell, amb 83, però en temps mitjà, la segona comarca amb una xifra més alta és l’Alt Urgell, amb 545 dies de mitjana.

D’altra banda, 470 lleidatans es troben actualment a la llista d’accés per a una plaça en un centre de dia per a la tercera edat. D’aquestes, 280 no han renunciat mai a una plaça i 190 ho han fet una o més vegades. El 60% es troben a la comarca del Segrià, a la qual segueixen les Garrigues, amb 69 usuaris en espera, i el Pallars Jussà, amb 39.

Per accedir a aquest tipus de recursos, el temps mitjà d’espera oscil·la entre 216 dies de la Segarra a només un en el cas de l’Alta Ribagorça, segons les dades de Drets Socials incloses en una resposta parlamentària.

El departament assegura que “som plenament conscients de la situació i de les dificultats que suposa per a les persones afectades i les seues famílies”. En aquest sentit, recorda que ha augmentat “considerablement” el nombre de persones en situació reconeguda de dependència: el 2019 n’hi havia 176.000 a tot Catalunya i a finals del 2025 ja eren més de 244.000. Això suposa un augment del 40% en sis anys.

Pla en marxa del Govern per agilitzar el procés i millorar l’atenció

Des de la conselleria de Drets Socials destaquen que la millora del sistema de dependència “és una prioritat” i, per aquest motiu, van posar en marxa fa un any un pla per corregir la falta de digitalització del sistema, l’excessiva burocràcia i la falta de personal valorador.

L’objectiu, remarquen, és reduir els temps de tramitació, escurçar les llistes d’espera (tant de la valoració del grau de dependència com per poder accedir a les prestacions), i millorar la qualitat del servei.Entre les mesures adoptades destaquen els formularis electrònics amb càrrega automàtica, millora de la connexió entre sistemes i la calculadora intel·ligent per als costos i els copagaments gràcies a la intel·ligència artificial.

Així mateix, inclou el reforç dels equips amb la contractació de professionals, i la incorporació d’altres perfils professionals per fer les valoracions. També indica la simplificació dels tràmits burocràtics a través d’un nou decret que permet unificar processos i fer triatges preliminars per aconseguir reduir visites innecessàries.

La conselleria també apunta a una transformació digital “profunda” de la gestió de les sol·licituds. En aquest sentit, assenyala que la plataforma vSocial ja s’ha desplegat a gairebé tots els equips valoradors i ha de permetre tenir un control en temps real de l’estat dels expedients.

Entre altres mesures, hi ha una prova pilot amb Salut perquè la valoració i el pla individual d’atenció (PIA), el que certifica a quins ajuts es té accés, puguin ser elaborats per equips multidisciplinaris amb professionals dels centres de salut, els serveis de valoració de la dependència, i els dels serveis socials bàsics dels ajuntaments.

Una vintena de centres de titularitat pròpia de la Generalitat

La Generalitat compta amb una vintena de centres d’atenció a la tercera edat de titularitat pròpia a les comarques lleidatanes amb 731 places. Aquí s’inclouen residències, centres de dies i pisos tutelats, segons apunta en una resposta parlamentària. Segons xifres de l’octubre passat, la província de Lleida compta amb més de 5.600 places en residències per a la tercera edat.

L’octubre passat, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya va demanar un pla per construir centres residencials i promoure habitatge per a persones grans amb serveis compartits i projectes de cessió d’ús d’habitatge.

Per la seua part, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials va estimar que es necessitaran 80.000 noves places en residències i 26.000 professionals més en deu anys a Catalunya, amb l’arribada de la generació del baby boom a la tercera edat. Així ho va apuntar a finals d’octubre en un estudi en el qual xifrava en 63.213 les places residencials i 20.177 les diürnes. Segons l’entitat, falten professionals i finançament.