ACTUALITAT
Emma Carrasco, “una nadadora que és feliç és ràpida”
La lleidatana ha recuperat la il·lusió per nadar després d’un canvi de rumb per salut que ja dona els seus fruits. En el retorn a la competició, en el recent Campionat d’Espanya absolut, ha obtingut cinc medalles
Emma Carrasco (Lleida, 2005) ha recuperat la il·lusió per nadar. Després de sis anys al CAR de Sant Cugat, la lleidatana va decidir l’estiu passat parar, escoltar el seu cos i canviar de rumb per prioritzar el seu benestar. Un episodi de parestèsia durant el Campionat d’Espanya del mes de juny, a Palma de Mallorca, quan va patir una paràlisi de la meitat esquerra del cos, va acabar de convèncer-la.
Ara, al CN Sant Andreu, ha trobat un entorn diferent i ha tornat a la competició amb cinc medalles a l’Estatal de piscina curta (dos ors, una plata i dos bronzes). “Mirant-ho amb perspectiva, la pausa era totalment necessària. Necessitava escoltar-me i afrontar amb calma el canvi que estava vivint”, explica. No considera que hagués arribat al límit de la seua carrera, sinó que es trobava davant d’un punt d’inflexió. “Sabia que havia de prendre la decisió ara, a meitat de cicle, perquè probablement després dels Jocs de Los Angeles ja no hauria pogut fer aquest canvi.”
L’episodi de Mallorca va ser determinant: “Em vaig espantar moltíssim. Mai m’havia passat una cosa així i vaig entendre que el meu cos i la meua ment m’estaven demanant canviar de rumb.”
La decisió va implicar renunciar als 400 estils i a la possibilitat d’aconseguir la mínima per al primer Europeu absolut, que havia aconseguit tres setmanes abans. “No era només deixar de competir. He estat en uns Jocs i en Mundials, però encara no he pogut disputar un Europeu en piscina llarga.” Aquella nit, després de competir en els 200 braça, tampoc va ser fàcil. “Hi havia molts dubtes, nits sense dormir i por d’equivocar-me, però havia de prioritzar la meua salut.”
Curiosament, un mes després va tornar a demostrar que el seu estat de forma era bo, amb millors marques en piscina curta. A finals del mes de juliol fins i tot es va quedar a una centèsima del seu rècord d’Espanya de 200 braça. “Les sensacions no estaven aparcades. Necessitava temps per aclarir la ment i afrontar el canvi.”
Al Sant Andreu ha trobat el que enyorava: sentir-se part d’un equip. “Em faltava compartir la natació amb un grup gran i amb gent d’una edat semblant a la meua.” Ara entrena amb uns 18 nadadors, entre els quals Àfrica Zamorano, tres vegades olímpica, en un entorn que busca compatibilitzar esport, estudis i feina. “Era el que buscava: disfrutar més de les competicions i sentir el suport de la gent que m’envolta.” Així mateix, també ha guanyat temps per estudiar Psicologia i realitzar pràctiques universitàries, ja que entrena de 5.45 a 9.00. “Tenir tot el matí disponible em permet donar més prioritat a la meua formació acadèmica i trobar l’equilibri que necessitava.”
El canvi també li ha obert noves possibilitats de millora sota les ordres de Jordi Jou. “Després de quatre anys amb pràcticament el mateix programa, sentia que estava tocant sostre. Ara he descobert aspectes en els quals tinc molt marge.” Els cinc metalls del Campionat d’Espanya han confirmat la seua adaptació. “Vaig anar-hi sense expectatives, amb la mentalitat de veure què sortia i sense buscar mínimes ni marques per al Mundial.” A més de les medalles, va aconseguir la seua millor marca personal en els 100 braça. “Em va fer molta il·lusió pujar al podi. En vaig gaudir moltíssim.” Tot i així, demana paciència: “Feia dos mesos que m’entrenava després de les vacances. Ara toca anar pas a pas i confiar en el procés.”
La seua manera de competir també ha canviat. “He après a posar límits i a saber què vull, no el que els altres esperen de mi. Necessito escoltar-me més i entendre que estic en un procés d’adaptació que també mereixo disfrutar.” Una filosofia que ha traslladat al seu concepte de l’èxit perquè, com afirma, “tothom vol medalles i rècords, però els valors i els aprenentatges que t’aporta l’esport són el que et fa créixer com a persona. Per a mi, això ja és l’èxit”.
Els grans objectius continuen presents. Els Jocs de Los Angeles 2028, amb el desig de millorar els seus registres de París, continuen en l’horitzó, a més dels Mundials i Europeus. “El somni de tornar a uns Jocs és allà i treballarem molt dur per aconseguir-ho.” Després de recuperar la il·lusió, té clara la seua filosofia. “Una nadadora feliç és una nadadora ràpida”, conclou.

