Els agricultors i amos de finques rústiquesvan pagar l’any passat tres vegades més per l’impost de béns immobles (IBI) rústic que el 2000. És conseqüència del que es va anomenar el cadastràs en el camp per part del fisc estatal.

El responsable de Fiscalitat i Seguretat Social i Seguretat Alimentària d’Unió de Pagesos, Josep Carles Vicente, va explicar que Hisenda va començar precisament l’any 2000 a obligar els ajuntaments a aplicar un nou criteri en aquest IBI rústic que, a la pràctica, equiparava les edificacions en les seues explotacions amb les d’una nau o habitatge, quan no tenen res a veure, va dir.

En concret, l’IBI ha passat de suposar 4,12 milions d’euros a Lleida al començament del segle, a representar 12,97 l’any passat. Si a aquesta xifra li sumem la Cerdanya, estem parlant de 4,24 i 13,21 milions, respectivament.

Vicente recorda les mobilitzacions empreses per l’organització agrària, que van tenir especial pes a Alcarràs, per les repercussions per la consideració fiscal que van passar a tenir les granges, quan UP defensa que són instruments de treball no equiparables amb un habitatge.

Però no només passava amb les granges, també amb qualsevol infraestructura, com les basses de reg, una cosa que ha disparat també la factura en aquestes més de dos dècades de les comunitats de regants.

La base imposable de l’IBI rústic es va situar l’any passat en els 2.045 milions d’euros a la província, als quals se sumarien els poc més de 40 de la Cerdanya. El 2000 amb prou feines eren 705 milions a la demarcació, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Josep Carles Vicente va afirmar que es tracta d’una pujada i un impost abusiu, per la qual cosa van intentar una rectificació, però ni Hisenda ni els partits no van voler entrar-hi i als afectats només els quedava la via judicial que van desestimar perquè sempre és difícil enfrontar-se al fisc.

La comarca que concentra el gruix de la quota íntegra de l’impost és el Segrià, on l’any passat es va situar en 5,3 milions, seguida per la Noguera (2,12 milions), l’Urgell (1,26) i el Pla d’Urgell (1,21), mentre que les Garrigues es va apropar al milió d’euros. L’import més baix, al contrari, correspon a l’Alta Ribagorça, amb 64.314 euros, seguida de la Val d’Aran, amb 97.556.

En el conjunt de Catalunya, l’impost es va situar en 41,36 milions d’euros, per a una base impossible de 5.896 milions.