“Gràcies per venir a compartir el moment de la inauguració d’aquesta mesquita, gràcies per la col·laboració de la gent d’Aitona, musulmans i no musulmans, i gràcies per venir tots”, va dir Zakarias Gzhili, membre de la comunitat islàmica d’Aitona, en la inauguració de la nova mesquita de l’entitat.

El nou temple, amb capacitat per acollir 200 persones a la sala de pregàries i cent més al pati, s’ubica a l’avinguda 27 de Gener, davant les escoles, i substitueix l’anterior, que s’estava quedant petit per acollir els usuaris. La decoració inclou motius mudèjars, en aquest cas rajoles, com en altres temples musulmans propers, cas de la mesquita de Serós.

El mudèjar, terme procedent de l’àrab muyyadan que significa “qui es va permetre quedar-se”, és l’estil artístic creat pels musulmans que van romandre a la península Ibèrica al final de l’edat mitjana. Es caracteritza per la simbiosi d’estils aràbics amb el romànic, el gòtic i el renaixentista i per l’ús de figures geomètriques i va ser freqüent al Baix Segre (i el Baix Cinca), on la majoria dels pobles tenen origen àrab i on la presència de moriscos va ser superior a la de cristians fins a la seua expulsió el 1610.

L’alcaldessa, Rosa Pujol, va apel·lar a la simbiosi en la seua intervenció. “Aitona és un poble que ha crescut gràcies a l’esforç de molta gent vinguda de molts llocs”, va dir, i “aquesta diversitat forma part de la nostra realitat quotidiana i és també una de les nostres fortaleses”.

La inauguració “simbolitza l’arrelament d’una comunitat que forma part d’Aitona, que participa en la vida del poble, que treballa en els nostres camps, que té negocis i que contribueix al benestar col·lectiu”, va anotar Pujol, que va felicitar la comunitat musulmana “per l’esforç, la constància i el compromís que han fet possible aquest projecte”.

“Totes les obres les hem anat fent gratis nosaltres, els caps de setmana, amb el material que anàvem comprant”, explica Idrissi Bouazza, integrant de la comunitat, de credo sunnita i que ha habilitat un espai per a les dones al temple.

De moment descarten instal·lar un minaret, que seria el segon que s’aixeca a la demarcació des de l’edat mitjana després del de Seròs, pel seu cost. “Hauríem de contractar una empresa i instal·lar una grua, i això ara és molt complicat”, assenyala. De fet, a aquesta construcció li precedeix en prioritat completar la decoració de les columnes i la paret de l’imam o embellir la façana.

La comunitat islàmica, una de les quaranta-tres censades a Lleida, té previst contractar un imam el mes que ve.