La situació dels jutjats lleidatans, amb 43.567 assumptes pendents al tancament del segon trimestre de l’any, és preocupant, perquè com recorda un conegut aforisme jurídic la justícia tardana acaba convertint-se en una forma d’injustícia. L’increment del 7,1% de casos pendents respecte al mateix període de l’any anterior reflecteix un problema estructural que afecta bona part del territori. Especialment preocupant és la situació de la Seu d’Urgell, on els assumptes pendents han augmentat un 14,7%, així com el creixement registrat a Cervera, Balaguer i Lleida.

Però més enllà de les diferències entre partits judicials, el diagnòstic és evident: els òrgans judicials estan suportant una càrrega de treball que supera la seua capacitat de resposta. Un dels factors que expliquen aquesta situació és l’augment dels litigis relacionats amb les clàusules abusives dels contractes hipotecaris i les targetes revolving.

L’acumulació d’aquest tipus de demandes ha contribuït al col·lapse de la jurisdicció civil a Lleida, on els assumptes pendents han crescut un 51% en un any. Es tracta, a més, de procediments que afecten directament l’economia de moltes famílies i que requereixen una resposta judicial eficaç i en un termini raonable.

Les dades també revelen un desequilibri alarmant entre els assumptes que entren i els que es resolen. Mentre les noves causes van augmentar un 8,9%, els assumptes resolts van descendir un 3,3% i les sentències dictades van caure un 12,7%. Aquesta bretxa demostra que no n’hi ha prou amb gestionar millor els recursos existents: és imprescindible reforçar l’estructura judicial i dotar-la de mitjans humans i materials suficients. Resulta positiva la previsió d’incorporar noves places judicials a Catalunya. Les set assignades inicialment a Lleida i les cinc addicionals contemplades en una segona ampliació representen una oportunitat per alleujar la pressió sobre els jutjats.