La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) ha convalidat la decisió de la Paeria de Lleida de reprendre la tramitació de l’expedient que obliga a l’empresa Parador de Torrefarrera 24 Hores a “restaurar la legalitat física alterada, és a dir, a la demolició dels dos volums construïts a les façanes laterals del bar restaurant” que explota a la zona sud de l’anomenat polígon de Torrefarrera, malgrat que en realitat forma part del terme de Lleida, situat vora l’N-230 als voltants de l’enllaç amb la variant nord.

“No és rellevant, això és un assumpte particular que no té interès”, va assenyalar ahir un responsable de l’establiment, mentre fonts de la Paeria optaven per contemporitzar: “Aquest procés judicial encara es troba en tràmit” i “la sentència no és ferma”, van indicar, davant la possibilitat de presentar-hi en contra un recurs de cassació davant la Sala Civil i Penal del TSJC.

El responsable del local va rebutjar aclarir si aquest evental recurs va ser o no presentat. La resolució emesa per la Sala del Contenciós, en qualsevol cas, situa aquest llarg plet entre el conegut establiment d’hostaleria i l’ajuntament de Lleida, que es remunta a fa més d’una dècada, ja en el tram final, proper al desenllaç.

La sentència en ratifica una altra d’anterior emesa el juliol del 2024 pel Jutjat Contenciós de Lleida que, al seu torn, inadmetia un recurs presentat per l’empresa propietària del local contra la decisió de la Paeria, del 2019, de ratificar l’“aixecament de la suspensió de la tramitació del procediment de restauració de la legalitat urbanística decretada per l’ajuntament per resolució de 23 de juliol del 2015”.

L’expedient, es miri per on es miri, revela una vegada traduït aquest complicat paràgraf l’aplicació de terminis extraordinàriament amplis en aquest afer: un jutjat ratifica dos anys després la decisió d’un altre sobre una decisió municipal de feia cinc i referent, aquesta última, a una altra de quatre anys abans i que, en aquest cas, portava causa d’una altra de més antiga.

Aquesta decisió inicial, que al seu torn surt d’altres tràmits previs, és del gener del 2014, de fa més de 4.500 dies. La sentència que ara ratifica el TSJC, els arguments del qual valora com a “encertats”, conclou que al no haver recorregut l’empresa una sèrie de resolucions prèvies en les quals l’ajuntament ordenava la demolició i arribava a imposar multes coercitives, aquestes ordres passen a ser “actes ferms i consentits pel recurrent”, per la qual cosa no és possible revocar-les.

I d’altra banda afegeix que l’empresa propietària del parador plantejava en el recurs qüestions que “no són susceptibles de ser revisades” pel tribunal. Una d’aquestes sol·licituds consistia que “es declarin plenament vàlids i legals els volums situats a les façanes laterals del bar restaurant”.

“No es tracta de reobrir el debat sobre l’adequació jurídica de l’acte administratiu impugnat, sinó de revisar la sentència que s’ha dictat” al Jutjat Contenciós de Lleida, indica el TSJC, que acaba que l’empresa no fa en aquesta segona instància “cap al·legació ni crítica concreta sobre els fonaments i fets en què es basa la sentència ni en referència a la seua decisió”, sinó que “es limita a afirmar que la decisió de la sentència hauria d’haver estat una altra d’acord amb els seus interessos”.