La decisió del Tribunal Suprem de mantenir la mesura cautelar per la qual va suspendre la inscripció en el cens electoral d’aquells que han accedit a la nacionalitat espanyola per l’anomenada llei de nets ha deixat en l’aire, i amb poques opcions que això canviï abans del 29-N, el dret a vot de 1.700 beneficiaris d’aquesta mesura que, amb un accés al padró de residents a l’estranger, havien adquirit de manera automàtica el dret al sufragi i havien decidit exercir-lo en municipis de Lleida.

La xifra surt de l’augment extraordinari de majors d’edat nascuts en altres països que va registrar el PERE (Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger) de la demarcació de Lleida, publicat per l’INE (Institut Nacional d’Estadística), en els gairebé tres anys (d’octubre del 2022 al mateix mes del 2025): les noves inscripcions en aquest instrument censal portaven diversos anys al voltant de les 700 anuals, i en els tres exercicis de vigència de la norma aquesta xifra va créixer fins a 909, 1.252 i 1.664, una mica més de 1.700 per sobre del que havia estat habitual.

La xifra, en qualsevol cas, variarà una vegada es resolguin les sol·licituds d’inscripció que es troben en tràmit i pendents de resoldre.

La disposició addicional vuitena de la llei de Memòria Democràtica del 2022 va obrir les portes de la nacionalitat als fills i els nets dels qui van perdre la nacionalitat per un exili forçat per motius ideològics, i també als fills nascuts en altres estats de “dones espanyoles que van perdre la seua nacionalitat per casar-se amb estrangers” abans del 1978 i als descendents dels qui haurien aconseguit aquesta ciutadania gràcies a alguna de les dos lleis de Memòria.

Es dona la circumstància que alguns dels afectats per la suspensió ja han pogut exercir el seu dret al vot en les municipals i les generals del 2023 i en les autonòmiques del 2024.

Les dades del PERE i del CERA (Cens de Residents Absents) posen en dubte el risc de tupinada pel qual el Suprem ha suspès la vigència de les seues inscripcions: en el primer hi ha 25.597 inscrits, menys de 21.000 d’aquests, majors d’edat, entre els quals els suspesos sumarien a penes un 7,5%; i en les últimes eleccions generals van votar a Lleida menys de la desena part dels registrats, 1.653 el 2019 i 1.758 el 2023. Més d’un terç (684) va optar per paperetes que no van donar representació.