El retorn del polèmic abocador de Seròs va agafar ahir per sorpresa el sud del Segrià. La resolució provisional de la Generalitat que li va atorgar autorització ambiental dimarts passat va arribar després de quatre anys de silenci, quan molts creien que aquest projecte era ja cosa del passat.

Al saber que la tramitació avança, van començar els contactes entre alcaldes i alcaldesses per reeditar el front d’oposició que, el 2017, va aconseguir evitar la construcció d’aquest dipòsit de residus. Ajuntaments, consell comarcal i la comunitat de regants del Segrià Sud van avançar que presentaran al·legacions i recursos contra aquest complex, i també preveu fer-ho l’associació ecologista Ipcena.

Els alcaldes de Seròs, Almatret, Maials, Llardecans i la Granja d’Escarp van reafirmar ahir el seu rebuig a l’abocador i van avançar la seua intenció de presentar al·legacions contra l’autorització ambiental. Temen que augmenti el trànsit de camions pesants a la zona, que suposi un fre per a la implantació d’altres activitats econòmiques i que descoratgi l’arribada de nous veïns.

“Pensàvem que era un projecte ja tancat”, va afirmar el primer edil de Seròs, Josep Antoni Romia, que va subratllar que “no estem a favor que es construeixi l’abocador al nostre municipi”.

“Construir un abocador és el contrari al model que busquem per atreure veïns i activitat a la comarca”, va afirmar Jennifer Nadal, alcaldessa d’Almatret. Des del mirador del poble al costat del cementiri pot veure’s l’abocador de Riba-roja, construït el 2020 a pesar de l’oposició veïnal. Ha patit incendis des de llavors i “el fum arriba a Almatret”, explica en aquest sentit la primera edil.

L’alcalde de Llardecans, Xavier Mor, va lamentar que un abocador rebi el vistiplau ambiental de la Generalitat quan explotacions ramaderes i altres activitats tenen problemes per obtenir-los. Així mateix, va qüestionar que Lleida hagi de rebre residus que no genera.

Tant Mor com l’alcalde de la Granja, Manel Solé, van apuntar la possibilitat d’expressar de forma unitària el rebuig del territori a través del Consorci del Segrià Sud, que reuneix municipis de la comarca. “He demanat al consorci que hi hagi una posició unànime contra l’abocador”, va explicar Solé, que considera que el dipòsit de residus “trenca tot el treball de governança, coordinació, consens i promoció en el qual hem treballat durant anys”.