Avui acaba el primer termini per presentar al·legacions al pla territorial d’energies renovables (Plater) de la Generalitat, que preveu reserves de sòl apte per aplantes solars i eòliques. Particulars, ajuntaments, consells i la Diputació han al·legat per protegir sòl agrícola i demanen refer un pla “fet des de Barcelona i sense l’aval del territori”. “És un disbarat perdre sòl agrícola per tenir plantes solars”.

Aquest és el pensament general dels veïns de l’Horta de Lleida sobre el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació d’Energies Renovables a Catalunya (Plater), un document que prepara la Generalitat i que a la província de Lleida declara aptes entre 8.000 i 10.000 hectàrees agrícoles, de les quals 3.000 serien al Segrià. Una afectació que, asseguren veïns entitats com la Plataforma Lleida Contra la MAT, podria ser més.

Per aquesta raó, associacions, sindicats, ajuntaments, consells comarcals i la Diputació han presentat al·legacions al document, el primer termini per entregar-les del qual expira avui, per evitar que el sòl agrari i espais com l’Horta es converteixin en plantes solars i eòliques. “És un pla fet des de despatxos de Barcelona, sense comptar amb els municipis ni les persones del territori”, va dir el portaveu de Lleida contra la MAT, Adrià Drago.

Un dels veïns de l’Horta que es veurien afectats pel Plater és Marc Abat, agricultor del Camí de la Mariola. En el pla la seua finca figura com a terra improductiva que es reservaria per instal·lar plaques solars. “En realitat està ple de fruiters i panís, que qualifiquin aquesta àrea com a no productiva és un disbarat”, lamenta Abat.

“La veritat és que sents impotència, són terres meues, que els meus fills volen treballar, per l’Horta ja passen línies d’alta tensió i ara volen posar això, és un atropellament”, denuncia. Un altre afectat és Josep Maria Gasión, del Camí dels Tres Pontets. “A la meua finca no hi ha gaire terra, però segons el Plater la meua casa es podria envoltar de plaques solars, no puc estar-hi a favor”, va afegir.

“Costa entendre que, encara que sigui a tall de previsió, es comptin terrenys que són bons i es conreen”, va dir Alfons Pérez, un altre veí dels Tres Pontets. “A més, si omplim el camp de plantes solars, la temperatura augmentarà de forma considerable a la zona”, va afegir.

D’altra banda, Neus Betriu, veïna de la partida de Sant Just, va apuntar que “no estic a favor de posar plaques solars a l’Horta, però podria ser una solució per a les terres que no són bones o estan abandonades”.

Per la seua part, tant Drago com el president de la comissió de l’Horta de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida, Francesc Montardit, van assenyalar que “entre els veïns de l’Horta van saltar les alarmes al veure les previsions de terrenys del pla, i amb la Paeria estem elaborant una fórmula per protegir l’Horta d’aquest tipus de projectes, però encara no està acabada”.

Va afegir que “el Plater preveu a Lleida una superfície mínima de 47 hectàrees per a plaques solars i seria més lògic col·locar-les a teulades de naus o al polígon de Torreblanca, així protegiríem sòl agrícola, l’Horta ja ha estat prou castigada”.

El Govern vol obrir un segon termini per al·legar

Malgrat que el termini per presentar al·legacions al Plater acaba avui, la Generalitat ha anunciat que n’obrirà un altre perquè particulars, entitats i institucions en puguin presentar més per “millorar el document”. La decisió permetrà obrir una nova fase de participació una vegada s’analitzin les propostes presentades en l’actual període d’informació pública i s’incorporin aquelles que siguin viables. De moment, la Generalitat no ha concretat quan s’obrirà.