El pla de xoc de la conselleria d’Agricultura per atacar la superpoblació de conills que afecta els cultius del pla de Lleida inclou dos factors de prevenció que obviaven els anteriors: l’ús de bales en lloc de cartutxos redueix el risc d’incendi i l’abocament de plom sobre els terrenys, mentre empetiteix l’exposició dels depredadors al saturnisme per ingeir aquest metall.

La intenció és deixar d’utilitzar munició de plom en les caceres i substituir-la per una d’acer, malgrat que no es farà mentre la calor i la sequedat mantinguin alt el risc d’incendi. “La munició sense plom fa que el canó de l’escopeta desprengui flames i espurnes” i “almenys a l’estiu i amb risc d’incendi no la utilitzarem”, van explicar fonts d’Agricultura.

El pla de xoc, que s’estendrà a més municipis, és una reivindicació d’Unió de Pagesos, Asaja, Gremi de la Pagesia, Pagesos o Conills i la Cooperativa d’Aspa davant l’impacte que la superpoblació de conills causa en les explotacions del pla de Lleida, especialment en les de cereal i de vinya, les plantes del qual són devorades en el primer cas i danyades en el segon per aquests animals.

Segons les dades facilitades per Agricultura, que va destinar a les proves pilot del pla un equip de deu caçadors (cinc de la conselleria i cinc de l’empresa pública Tragsa), en els primers 17 dies van ser abatuts 7.908 conills a Verdú i 2.396 a Alfés, als quals cal afegir els d’Aspa.

Aquestes més de 10.300 peces es van quedar a la muntanya i van ser devorades per animals que actuen com a carronyaires, com és el cas d’aus com els mussols i les òlibes i de mamífers com la guineu, el senglar o el teixó. “Hi anaves l’endemà i no en quedava res”, expliquen fonts coneixedores del dispositiu.

Aquest mètode comporta per als carronyaires el risc d’ingerir plom a l’empassar-se perdigons i acabar patint saturnisme, una malaltia que afecta els sistemes nerviós, circulatori i renal. La mida més gran de la bala (15 mm de llarg i 5,7 de diàmetre) sobre el balí (esfera de 4,5 mm) redueix, encara que no elimina, l’exposició a aquestes patologies al facilitar-ne la detecció durant la ingesta.

Un altre efecte secundari de la caça és l’abocament de plom al sòl, la magnitud del qual va portar la UE al juny a obrir un termini de cinc anys per cessar-ne l’ús. Un informe dels Agents Rurals xifrava entre 10 i 20 tones la sembra anual de plom que generava la caça de conills a Lleida en els primers anys de la superpoblació.

Segons les mateixes fonts, el pla de xoc també atenua aquest impacte: “Utilitzem bàsicament bala, d’una sola peça, i estem assolint una efectivitat del 80% al 90%”, van explicar les mateixes fonts, que van cridar l’atenció sobre la reducció de l’abocament que suposa aquest plantejament davant el de les escopetes, amb les quals l’efectivitat ronda el 50% en el millor dels casos.