El projecte Pobles Abandonats documenta la realitat de 1.500 nuclis de parla catalana, dels quals 589 estan a Lleida. Segons la investigació, 106 estan abandonats i 56 en procés de recuperació o amb població estacional. Un total de 427 es mantenen vius, malgrat que en alguns casos no arriben als trenta veïns.

Un total de 106 pobles de Lleida estan abandonats i 56 en procés de recuperació, segons un estudi efectuat per l’Institut Ramon Muntaner, la UAB i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana amb el suport de la Generalitat i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), institució on va ser presentat ahir. El projecte s’ha documentat a partir de 1.500 nuclis de Catalunya, el País Valencià, les Balears i la Franja de Ponent, dels quals 589 corresponen a les comarques de Lleida amb especial presència del Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Sobirà, la Noguera i la Segarra. Precisament, segons aquesta anàlisi, el Jussà és la comarca amb més nuclis abandonats, amb un total de 33, seguida per la Noguera amb 22, l’Alt Urgell amb 18, el Sobirà amb 10 i l’Alta Ribagorça amb 10 més.

En el conjunt de l’inventari, un 68% dels petits nuclis de població es mantenen vius, si bé alguns tenen menys de 30 habitants, un 20% estan buits i un 12% es troben en procés de recuperació o tenen usos estacionals amb molts veïns en períodes vacacionals. Aquests percentatges poden ser perfectament extrapolables a Lleida, segons va explicar una de les coordinadores del projecte, Xus Llavero.

D’altra banda, l’estudi conforma la base d’una exposició itinerant que s’inaugurarà l’1 d’octubre i que ahir es va mostrar a l’IEI de forma excepcional. El seu objectiu és entendre les causes de la despoblació i les diferents trajectòries davant dels reptes actuals de recuperació, així com les estratègies contra la despoblació.

Segons Carme Jiménez, directora de l’IRMU, garantir l’ocupació, unes bones comunicacions i la connexió a internet són vitals per tal de lluitar contra l’èxode, sobretot dels joves. Les energies alternatives són vitals, sempre amb el consens veïnal.

Neorurals i segones residències per reviure’ls

Molts pobles es mantenen vius malgrat que el nombre d’habitants és reduït i alguns poden arribar a comptar amb menys d’una trentena de veïns. Segons els tècnics de l’Institut Ramon Muntaner un exemple pot ser el Bullidor, al municipi de Barbens, on hi ha quatre o cinc cases, però que estan habitades i amb població estacional assegurada. Per la seua part, la Segarra també és una altra comarca representativa del manteniment de la població malgrat les circumstàncies adverses.

Hi ha més de 44 nuclis vius, tres en procés de recuperació i 5 d’abandonats. Destaca el cas del Pallars Jussà, en concret, de la zona de la Terreta, limítrofa amb la Ribagorça oscenca, amb més de 80 nuclis vius i 12 en procés de recuperació. D’acord amb els experts, aquesta situació es deu a l’arribada de neorurals que habiten el poble durant gran part de l’any. Seria el cas de pobles com ara Espluga de la Serra, Aulàs o Torogó. Pel que fa a nuclis en els quals s’observa un procés advers es troba Corçà (Àger), a la Noguera, que ja en presenta 22 d’abandonats.