Documenten 30 metres de trinxera de la Guerra Civil i restes iberes a la Granja d'Escarp

29/10/2026

A la zona de la Punta del Calvari, protagonista de les Jornades de Patrimoni d’aquest mes

Els treballs arqueològics al Tossal de la Punta del Calvari de la Granja d’Escarp han permès documentar un total de 30 metres de trinxeres de la Guerra Civil que es van poder recórrer durant les Jornades Europees de Patrimoni celebrades aquest mes.

En aquesta franja els arqueòlegs de l’empresa Iltirta Arqueologia han deixat al descobert 9 obertures laterals corresponents a refugis o amagatalls excavats, en els quals es portaran a terme noves investigacions. També s’ha localitzat una possible posició de tirador. Però a més d’aquests vestigis de la contesa civil espanyola, les excavacions han tret a la llum restes de ceràmiques de cronologia ibera.

I és que les trinxeres de la Punta del Fortí o del Calvari aprofiten elements d’arquitectura ibera en algun punt del recorregut que han acabat integrats als refugis. “L’observació de les restes iberes visibles durant els treballs d’excavació de les trinxeres ens ha fet concloure que el jaciment iber, encara amb zones per excavar, té un potencial més gran del previst tant a nivell arquitectònic com material. Un simple passeig per la plataforma superior porta a intuir per on aniria la muralla de tancament del Tossal, l’existència d’una possible fossa i entramat urbanístic, amb un conjunt de murs que el van dibuixant de forma dispersa”, assenyalen els experts.

El poblat iber de la Punta del Fortí podria correspondre a un de barrera, és a dir, que aprofita l’orografia d’un turó amb vessants pronunciats com a defenses naturals i que estableix a la zona més vulnerable del poblat (aquella en la qual no hi ha cap element natural que faci de defensa) estructures defensives fetes per l’home com muralles o fosses.

En un primera observació dels materials recuperats sembla que s’estaria parlant d’un poblat iber ple (segles V a III a C) i tardà (III a I aC). A més, les retallades efectuades per fer les trinxeres evidencien que la potència estratigràfica en alguns punts seria important, arribant a més d’un metre. “Estem parlant d’un jaciment de grans dimensions que completaria la importància i el valor que va tenir la zona del Baix Segre durant l’època de bronze final i l’edat de ferro”.

Judit Montoy