El diagnòstic precoç continua sent la millor carta contra el càncer de mama, segons destaquen sanitaris i pacients amb motiu del Dia Mundial d’aquesta malaltia, que es commemora avui. Cada any es detecten més de 300 casos nous a les comarques lleidatanes. Personalitzar els tractaments i humanitzar l’atenció també són claus.

El departament de Salut indica que un 29% dels casos de càncer diagnosticats en les dones catalanes són tumors de mama. S’estima que el 2025 se’n van detectar un total de 5.630 nous casos a Catalunya, gairebé un 82% en dones majors de 50 anys. Només l’any passat, van morir 1.069 catalanes a causa d’aquest càncer. A les regions sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran, les dades de Salut assenyalen que hi va haver 310 nous diagnòstics, mentre que altres fonts sanitàries indiquen que serien més de 350. Coincidint amb el Dia Mundial, que es commemora avui, experts i pacients defensen la importància del diagnòstic precoç per augmentar la supervivència i reduir les seqüeles.

Carles Canosa, cap de secció de la Unitat de Mama de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, assenyala a SEGRE que els diagnòstics augmenten any rere any. Una de les causes és que la població està més conscienciada, sobretot entre les més joves, que acudeixen a la consulta de forma més primerenca i compleixen les revisions anuals.

Actualment, el cribratge de càncer de mama inclou les dones de 50 a 69 anys, tot i que encara està pendent una ampliació des dels 45 i fins als 74 anys. “Les majors de 70 anys pot ser que arribin més tard, possiblement perquè tenen por del que pugui ser”, adverteix.

Canosa insta a acudir a l’Atenció Primària davant de qualsevol símptoma perquè és vital diagnosticar com més aviat millor per iniciar el tractament. “Una novetat d’aquest any és que comptem amb unes interconsultes virtuals, en les quals les pacients poden fer les seues preguntes i nosaltres les revisem. Evita desplaçaments i promou un contacte més còmode i ràpid”, explica Canosa. “Hi ha uns tipus de càncer de mama que són més agressius i aquí és molt important que es diagnostiqui com més aviat millor, perquè pot marcar la diferència”, remarca. La investigació, afegeix, contribueix que cada vegada es compti amb més tractaments personalitzats.

Per la seua part, Virginia García, cap del servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Arnau, destaca que des de l’any 2020 s’han reduït de quinze a cinc les sessions de radioteràpia, demostrant ser igual d’eficaç i amb menys toxicitat. Això ha permès també una humanització més gran del tractament. En els darrers cinc anys, el servei ha atès 1.200 pacients, que feien una mitjana de 77 quilòmetres per anar a l’hospital per sotmetre’s a les sessions. Un avenç que els ha valgut un dels guardons en la cinquena edició dels Premis Sanitat #PorElClima.

També s’ha incorporat una tinta mèdica absorbible per evitar que quedi un tatuatge a la pell. “És un estigma menys que tenen les pacients”, assenyala García. Amb l’objectiu de ser més precisos i més ràpids, el servei fa un any que utilitza la intel·ligència artificial en tots els pacients per delimitar les zones a tractar amb radioteràpia. “A més de professionalitat, que la tenim, hem d’aportar-los humanitat”, defensa.