Els danys que la superpoblació de conills, i també les d’ungulats com els senglars i els cabirols, causen en les explotacions agrícoles d’àmplies extensions del sud i l’est de Lleida han animat centenars de pagesos a treure’s el permís d’armes per participar en les caceres destinades a reduir la presència d’aquestes espècies.

Centenars de pagesos de Lleida s’estan traient el permís d’armes per poder participar en les caceres de conills, principalment nocturnes, per minvar-ne la superpoblació i aturar els danys que la seua activitat provoca en els cultius, una exposició que s’estén a ungulats de gran mida com el senglar, el cabirol i el cérvol.

“Molts pagesos i pageses que no érem caçadors ens estem traient el permís d’armes per aturar la plaga de conills”, explica Carol Aixut, d’Unió de Pagesos, organització que ja ha organitzat tres cursos en els quals s’han format 90 agricultors per presentar-se als exàmens.

“Fins al 27 de novembre no hi ha places per examinar-se a Lleida”, anota Josep Ramon Iglesias, de la Cooperativa d’Aspa, mentre que Mar Ariza, del Gremi de la Pagesia, assenyala que alguns agricultors opten per desplaçar-se a Osca per aprofitar buits disponibles en les convocatòries.

Les dades de la Intervenció d’Armes de la Comandància de la Guàrdia Civil de Lleida deixen pocs dubtes sobre la magnitud de l’increment de la demanda de permisos d’armes: el nombre de sol·licituds dels tipus D i E, que emparen, respectivament, el maneig d’escopetes i rifles de caça major i els de caça menor i tir esportiu han passat de 284 el 2023, l’exercici en el qual es va declarar l’emergència cinegètica en zones del sud i de l’est de Lleida, a 381 en el que va d’aquest 2026, amb un creixement del 34%.

També ha augmentat la xifra d’aspirants que es presenten a les convocatòries, que va passar en aquell període de 243 a 277 després d’una vall de 210 el 2024, i repunta el dels aprovats, que acumula dos exercicis per sobre dels 200 (204 l’any passat i 215 en el que va d’aquest).

Sí que hi ha un descens sostingut de la taxa d’aprovats, que enguany està caient per sota del 80% (77,62%) quan fa quatre i cinc anys superava el 90% amb claredat.

“Estem tenint més clientela per la plaga de conills”, explica Inma Albalat, psicòloga responsable de fer els tests de personalitat i les entrevistes personals als aspirants a disposar d’armes de foc a Revisions Mèdiques Ilerda.

Abans de l’examen, un test de vint preguntes sobre el maneig d’aquests artefactes en el qual s’exigeixen un mínim de 16 encerts, els sol·licitants han de superar aquestes proves, una altra de visió, una audiometria, una més de coordinació psicomotriu, un reconeixement mèdic i finalment una revisió de l’historial mèdic per assegurar-se que l’aspirant no té antecedents de risc.

“Està canviant el patró del sol·licitant del permís, ve molta gent que viu en torres, cases aïllades i molts agricultors a renovar el permís i a treure-se’l, i ens expliquen que els conills els destrossen la collita”, anota Albalat. “Podríem dir que tenim un 20% més de demanda, i crida l’atenció que es treuen el permís pagesos molt joves”, anota.

Les dades de la Intervenció d’Armes indiquen que en cinc anys (aquest sense tancar) han sol·licitat el permís a Lleida 242 menors (majors de 14 anys), dels qual van arribar a examinar-se’n 200 i van aprovar un total de 161.

Els 1.056 majors d’edat aprovats entre 2022 i 2026 estan habilitats per disposar de 1.018 llicències de tipus de D i 1.551 de tipus E, que emparen en ús de 4.355 armes (935 de caça major i 3.419 de caça menor i de tir esportiu).

“Hi ha un boom, a causa de la plaga de conills però també perquè molts joves, també noies, es comencen a interessar per la caça”, explica José Ramón Garriga, responsable de l’Armeria Garriga, que destaca que, no obstant, “hi té molt a veure el conill, perquè els agricultors volen defensar la terra. Es nota perquè el problema existeix”.

A més, “s’està posant de moda el certificat de caça nocturna, que permet utilitzar les armes de nit”, afegeix.