La Comissió Europea ha aprovat aquesta setmana una estratègia per a la ramaderia que preveu revisar abans que acabi el 2026 les normes de benestar animal per a gallines ponedores i pollastres d’engreix, amb mesures per donar suport a la transició cap a sistemes sense gàbies, reduir el sacrifici sistemàtic de pollets mascles i exigir requisits equivalents als productes importats.

El full de ruta, acompanyat d’un Pla d’Acció sobre Proteïnes, contempla a més una proposta sobre benestar porcí el 2027, noves regles sobre vacunació davant malalties animals i l’objectiu d’elevar del 25% al 35% el 2035 la proporció d’aliments per al bestiar produïts a la UE.

Segons Brussel·les, aquestes mesures responen a la pressió que afronta un sector que representa prop del 40% del valor afegit agrícola de la UE, a causa de l’augment dels costos de producció, la volatilitat dels mercats, els fenòmens climàtics extrems, els brots de malalties animals i la dependència de matèries primeres importades, factors que estan reduint la rendibilitat de les explotacions.

En matèria de benestar animal, la Comissió planteja que les futures propostes legislatives es basin en criteris científics i vagin acompanyades de períodes d’adaptació i suport financer, amb la finalitat de facilitar els canvis en les explotacions afectades.

L’Executiu comunitari també estudiarà com introduir requisits equivalents per als productes importats, especialment en benestar animal, amb l’objectiu d’evitar que els productors europeus competeixin amb mercaderies elaborades sota estàndards menys exigents, sempre dins de les normes de l’Organització Mundial del Comerç.

Brussel·les treballarà a més amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i altres entitats financeres per estudiar un instrument específic de gestió de riscos que permeti cobrir danys derivats de crisis sanitàries i fenòmens climàtics extrems, dins del pròxim marc financer plurianual de la UE.

En el pla mediambiental, la Comissió planteja desenvolupar una metodologia comuna per mesurar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de les explotacions ramaderes, així com eines per reduir la contaminació, millorar la gestió de nutrients i donar suport a pràctiques com l’alimentació de precisió o l’ús energètic de subproductes.

Fons mutualista

Les patronals càrnies Anice i Fcic veuen prioritari explorar la creació d’un fons mutualista específic per a la gestió d’aquests riscos sanitaris. Per rebaixar aquesta exposició a les compres a tercers països, el pla preveu impulsar el cultiu europeu d’oleaginoses, lleguminoses, soja i altres espècies proteiques, reforçar les cadenes de transformació i emmagatzematge i afavorir nous mercats per a aquesta producció, tant per a pinsos com per a consum humà.

Així mateix, per la seua banda Brussel·les pretén revisar les normes de comercialització que existeixen per informar millor els consumidors sobre l’origen de les proteïnes en els productes que compren, a més de recórrer a campanyes de promoció, contractació pública i programes escolars per donar suport al seu consum.

Cap a una menor dependència exterior en els pinsos

La Comissió ha aprovat també un Pla d’Acció amb el qual pretén reduir la dependència exterior de la Unió Europea en la producció de pinsos. Segons les dades de l’Executiu comunitari, el sector ramader consumeix cada any uns 74 milions de tones de proteïna, mentre que durant la campanya 2024-2025 les importacions de matèries primeres amb alt contingut proteic van ascendir a 13,4 milions de tones.