Àngels Guil recorda que de nena ja escrivia. “La meua mare es guardava aquells textos, que jo de manera ingènua qualificava de novel·les, encara que amb prou feines tenien un parell de pàgines”, rememora. Aquella joveneta de Seròs ha tardat més de cinquanta anys a veure, per fi, la seua primera novel·la publicada, Tren de nit (Stonberg Editorial).

Establerta des de fa uns anys a Girona, Guil tornarà avui a la seua localitat natal amb tota la il·lusió del món per presentar aquesta obra, a les 19.00 hores a la biblioteca pública. Llicenciada en Dret –als anys 80, amb classes al Roser, a Lleida– i posteriorment amb una llarga trajectòria dedicada a la docència, confessa que mai no havia tingut temps per centrar-se en la seua afició literària de tota la vida.

Fins que va arribar la pandèmia i el confinament el 2020. “Vaig aprofitar aquella època per començar a teixir aquesta història”, explica l’autora de Tren de nit. Una trama en la qual torna a aquells anys 80 de la seua joventut, amb un punt de nostàlgia, ja que “després de la dictadura i la repressió, vam viure uns anys de llibertat, de desenfrenament..., que ara s’ha perdut, està coartada potser per la correcció política”.

En aquell ambient, la protagonista de la novel·la, la Sara, fuig de Barcelona “després d’un estiu treballant en una fàbrica horrible per pagar-se els estudis i també per un motiu inquietant que trasllueix al principi de la història”. Així, la jove agafa un tren nocturn en direcció a París.

“Aquest viatge, en un compartiment de tren dels que existien aleshores, on et relacionaves amb altres viatgers, és com una metàfora simbòlica del viatge, del recorregut, de la fugida... Avui aquest tipus d’aventures ja no poden passar perquè anem en AVE o amb avió i no coneixem el de la butaca del costat”. De fet, la trama de la història transcorre a París amb personatges que la protagonista coneix al tren.

‘Rayuela’ i Cortázar

Un d’aquests personatges és el Néstor, un jove argentí que viatja a París després d’haver llegit tot un clàssic del boom literari llatinoamericà, Rayuela, de Julio Cortázar, i a la recerca dels paisatges d’aquesta novel·la a la capital francesa, on es desenvolupa la història.

“A mi també em va encantar, em va sorprendre la lectura de Rayuela quan tenia 22 anys, però tota la trama de Tren de nit és ficció, no és una autobiografia, afortunadament!”, exclama l’autora d’una novel·la en la qual ha combinat un subtil sentit de l’humor i una petita intriga que s’intueix des del començament.

Després de llegir la novel·la, una amiga seua li va comentar sobre la Sara, la protagonista, que “o t’encanta o li fots dos hòsties! I això és el que espero del personatge: que d’una banda et fascini, però que per l’altra tampoc no et caigui bé”. Guil, jubilada des de fa tres anys, ja té entre mans una altra novel·la molt avançada.

“Em sento molt orgullosa de Seròs, sempre serà el meu poble”

Reconeix que “sempre he estat un cul que no seu mai”, perquè al llarg de la seua vida, Àngels Guil ha residit a Seròs, Lleida, Barcelona, el Maresme i ara Girona. “Però el meu poble sempre serà Seròs. Té molta personalitat, és especial, és el meu i em sento molt orgullosa d’haver nascut aquí”, assegura amb satisfacció.

“El meu pare va emigrar d’Almeria a Catalunya i va acabar treballant a les mines de la Granja d’Escarp durant els anys seixanta; la família de la meua mare havia arribat des de Canet de Mar en la postguerra, i aquí es van conèixer”. Confessa que va estudiar Dret “malgrat que no m’agradava, però deien que era una carrera amb moltes sortides professionals”. Però al poc d’acabar va desembarcar en la docència, que ara ha canviat per l’escriptura.